dimarts, 13 d’octubre del 2015

THIS IS LIFE

Un dia notes com la teva vida canvia, un canvi que no esperes ni desitges, i no pots posar fre al que passa al teu voltant. Un dia el teu món ja no el reconeixes, i veus com es va derruint tot, sentint que passa a una gran velocitat i tu vas a pas lent, i no arribes a temps.
Al llarg de les nostres vides, les persones entren i surten, unes es quedaran sempre, altres marxaran.
Enmig de tant dolor, he tocat fins al fons de l’abisme, he conegut a una persona que m’ha aportat moltíssim tant en sentit positiu com negatiu pensant que seria quelcom meravellós, però no era el seu temps ni moment, però m’ha donat l’empenta per prendre decisions importants, suposo que aquest ha estat el veritable motiu de l’experiència, que encara que dolorosa guardaré sempre com un petit tresor, un oasi de pau dins de tant desgavell portat durant aquest any.
Ara, haig de partir de zero, caminant sola, reconeixent que cada experiència és única i encara que fa mal t’enforteix.
Enrere queden els somnis de joventut, i la vida fàcil d’aleshores, ara els somnis continuen però portant una maleta carregada de pedres, de decepcions, desencisos, i també de molta felicitat viscuda.
La vida com jo dic moltes vegades és puta, i es tant puta que ens posa a proba constantment, ens ofereix camins i destins per triar, persones per estimar, o per oblidar, però és un aprenentatge constant, i en constant moviment.
Si bé crec que vivim una vida canviant, i que hem viscut i reviscut una i altre vegada, que res és per casualitat, i que les persones en algun moment ens reconeixem perquè ja ens coneixem de fa molt de temps, i aquestes retrobades poden tardar molt de temps en tornar a succeir o potser mai més, les oportunitats, les casualitats o causalitats no existeixen.
Així que cal viure aquesta vida, en el moment actual, perquè res és repeteix mai més, i aprendre, aprendre molt de cada lloc, situació i experiència viscuda, totes ens aporten alguna cosa positiva.
A vegades cal tancar alguna porta, i obrir-ne d’altres, THIS IS LIFE
Montse Pellicer Mateu

13.10.15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada