27 de febrer de 2015

vull desvestir-me
per no vestir-me mai més,
no pretenc ser altre cosa
sota cap embolcall,
vull desvestir-me
per copsar els cops, les mirades i petjades
sense cap embolcall,
per desfer-me com un sucre
dolç...
montse pellicer mateu
imatge google

24 de febrer

sota l’aixopluc del blau,

lliure,

sobre l’herba verda

descalça,

m’he posat un barret de palla al cap

mossegant fonoll,

acaronant les flors amb les mans

m’he deixat caure,

recordant la cançó de Pau Riba “el jardinet dels lliris”

evocant el gust i l’olor d’un temps,

les sensacions d’instants congelats

amb versos d’amants,

desfullant les margarides

estupideses d’un passat,

rialles de mirades,

complicitats,

ajuda sobre l’herba puc retenir el moment

i somriure,

sentint altre cop la sensació de no haver-me mogut,

ara em veig tant feréstega com abans

sense desfullar margarides ni bufar angelets

montse pellicer mateu

22 de febrer

corria el temps i la velocitat

i jo agafada a tu,

corria pels carrers sense saber a on anar

jo agafada a tu,

sentint la teva pell i el teu batec

molt agafada,

caminant sense destí , parlant

enganxada a tu,

i el temps va córrer

i es va esvair en un instant,

enganxada a tu

obro els ulls al matí

i puc sentir el teu alè

després de tant de temps

enganxada a tu

montse pellicer mateu

imatge google

dia 22/02/15

21 de febrer

necessito seduir

despullar-me

exhibir-me,

encendre  els sentits,

necessito

sentir la pell suada

els crits ofegats de plaer,

ells llavis mossegant els llavis

la llengua jugant amb la llengua,

necessito esclatar enmig d’un orgasme

que il·lumini l’estança

que deixi els vidres entelats

per la respiració continguda

necessito

un segon per oblidar la rutina,

un instant per tocar el cel

mentre em pintes i et pinto

i guardo el gust que m’has deixat

mentre et quedaves molt endins

ara enmig  de roba i llençols

cerco les restes del desig

olorant els coixins

amb instint salvatge

montse pellicer mateu

imatge google

"nit eròtica" Can Ninetes 2013

20 de febrer de 2015

on la llibertat comença i el sol s’apaga

on mor el dia i neix la temprança

sense cap més paraigües que una solitud pensada,

durant els dies d’hivern quan pesa la desesperança

puc pensar-me i estimar-me una mica més,

mentre entortolligo els meus cabells entre els meus dits

i els deixo anar…

perquè caiguin sobre la meva espatlla, sentint la sensació

d’haver pogut aturar el rellotge  que he decidit no acceptar

perquè marca un temps que no és el meu

senzillament sóc propietària de cada instant que esgarrapo

amb el deliri d’un animal salvatge,

petits instants plens d’instints primaris

quan se m’han caigut tots els vels per  mostrar-me la meva imatge

aquí i ara sense cap pretensió

he decidit arrancar els pètals d’aquella flor que ha caigut del meu jardí

el destí és el que jo emprenc sense aturar-me

montse pellicer mateu

imatge google 

16 de febrer

m'he vestit de nit,
m'he disfressat per jugar
he somiat a no ser,
entre copa i copa he desfet el llit
m'he estirat a terra i he tocat el sostre,
ara diguem de quin color són els estels de nit?
i  m'has teixit una diadema de flors de gessamí,
per fer la seva olor eterna mentre el foc estigui encès,
m'he vestit i desvestit mil vegades,
mil,
em disfresso i em despullo, em vesteixo i em tenyeixo
i sóc jo, la que sanglota llàgrimes a voltes
quan el temps bufa l'aire gèlid i no tinc cap llençol per guarir-me,
res, no tinc
sense res perquè he gastat tots els vestits
i ara llueixo espurnes d’encenalls per atrapar el foc,
res, no tinc

montse pellicer mateu
16/02/15
Imatge google