el
rellotge fa aquest soroll per marcar cada segon
jo
impregnada de sabó sota la dutxa
ja
és l’hora, l’horabaixa
quan
la pau entra per la finestra
sabent
que no hi haurà més oportunitat
que
la que he decidit donar-te
i
sabent que ja fa temps que tot ha marxat,
com
les fulles que han caigut del meu llimoner,
però
un cop més et deixaré entrar
quan
l’estiu arribi a casa,
sabent
que no hi haurà més estius,
el
rellotge no s’atura com la vida que segueix
com
la balanguera que teixeix un llarg jersei,
sabent
que res serà igual, ni millor
fluir
entre el cel i la terra
entre
els sentiments que s’enlairen
i el
dolor no s’apaga, el dolor de la decepció,
masses
passes donades
i
les maletes sempre a mig fer,
pensa
bé les paraules, perquè ja no tenen retorn,
i
descalça esperant el destí pintant
em
poso el vel de l’esperança
duc
les benes per les ferides
i
les sabates per trepitjar les pedres
montse pellicer mateu
certeses 2018
resevats drets d'autor
