divendres, 30 d’agost del 2013

regalimen oblits
com llàgrimes
que rellisquen
que ploren
que riuen

sota el parany
d'una mà estesa
que es perd
dins un llit
que no reposa

dono la mà
amb la certesa
de fondre'm
dins una espurna
d'aigua

montse pellicer mateu
30/08/13






dimecres, 28 d’agost del 2013

abraçada a redolç del vent i la pluja
sento les teves mans, fortes
rodolant sobre el meu cos
sentint aquella esgarrifança
preludi de plaer,
i em palpes
i jo m'arronso
sentint pessigolles sobre la pell,
olorant els teus besos
sobre el meu clatell
enmig d'un frenètic compàs

sento el vent
i la pluja
i res importa
mentre amb els teus dits
em despentines

montse pellicer mateu


dilluns, 26 d’agost del 2013






necessito deixar-me endur
a un lloc
on perdre el sentit,
on la música i la seducció
ballin dins la mateixa copa
tastar els teus llavis,
sentir que estàs aquí
i que la teva pell és la meva
per poder tancar els ulls

montse pellicer mateu
26/08/2013



llàgrimes,
que cauen en una sinuosa cascada
rellisquen
dibuixen rius i afluents
sobre el meu rostre
per caure sobre la meva terra,
sento les arrels d'una vida
que esgarrapa els moments sublims

moments,
en que les emocions cavalquen
entre la raó i el desig
de ser sense esquitxar l'essència
ni perdre els fonaments
que aguanten una existència,
embolicada dels tresors
que guardan els pensaments

lliure,
al fi dels lligams
que mantenen la cordura

montse pellicer mateu
26 d'agost de 2013






diumenge, 18 d’agost del 2013

simplement
sóc així perquè vull
i una mica més gran
sense voler,
camino i deixo petjades
per seguir essent,
defujo de disfresses
i vestimentes,
i perquè vull
em resisteixo a caure
en el parany
d'una existència absurda,
puc veure sense mirar
presenteixo el futur
tant incert
com que puc escoltar
paraules abans de ser dites
per llegir-les 
mentre cauen sobre els llavis,
ara agafo el vol

montse pellicer mateu







dijous, 15 d’agost del 2013

em descalço
per sentir la meva terra
i esgotar l'olor a vida,
el gust a herbes fresques
em sedueix el paladar
i l'escalfor de l'estiu
m'abraça el cor
il·luminant la meva estança,
pintant la meva pell
assecant els meus cabells
i fent llargues les meves nits

es para el rellotge
el temps ha cedit
la nit i el dia es barregen

la roba és lleugera
l'aigua és calenta
el mar ésel meu cau


tot comença
i tot acaba
i jo descalça
amb el bes llarg


montse pellicer mateu









diumenge, 11 d’agost del 2013






sento la tendresa
mentre em trec el vestit
i quedo sense embolcall,
aquell que em guareix
quan fa basarda

ara em sento jo
sense
res

montse pellicer mateu



divendres, 9 d’agost del 2013

oblido paraules
aquelles que no he dit
que lentament s'han abandonat
dins el parany de la ignorancia
de la covardia de viure,
l'espera s'ha aturat
dins el rellotge de sorra
perdut en el desert del desig,
he agafat l'amor
i l'he abraçat
abandonant-me al sol fet de sentir
i tastar els mots
que no em deixes de dir,
i jo tanco els ulls
amb la mirada perduda
dins el teu deliri
recordant el dia que varem ser
per caminar junts

ara
besa'm


montse pellicer mateu




dissabte, 3 d’agost del 2013



sobre sabates vermelles
em planto
perduda a París
davant la Torre Effiel
cercant el lloc que vam deixar
en un viatge esgotat
i passejo enmig dels camps Elisis
en una nit feta dia
i cerco el lloc on ho varem deixar
quan comptàvem estels
a l'esguard de la cambra
sota el vitrall
va ser un miratge, un instant fugaç
ara em desperto al mateix lloc