llàgrimes,
que cauen en una sinuosa cascada
rellisquen
dibuixen rius i afluents
sobre el meu rostre
per caure sobre la meva terra,
sento les arrels d'una vida
que esgarrapa els moments sublims
moments,
en que les emocions cavalquen
entre la raó i el desig
de ser sense esquitxar l'essència
ni perdre els fonaments
que aguanten una existència,
embolicada dels tresors
que guardan els pensaments
lliure,
al fi dels lligams
que mantenen la cordura
montse pellicer mateu
26 d'agost de 2013