dijous, 30 de juliol del 2015

uns nens amb bicicleta
jo sota els efectes del alcohol
en una tarda ennuvolada
amb claredat he esclatat en un bram sense cònsol
presonera dels meu temors,
he vist passar les imatges d'una vida
d'un cel i un paisatge que s'acaben sota un núvol gris,
he plorat tant per no ser suficient per a ningú
i els meus dimonis m'han immers endins de la meva part fosca,
ara ja no sóc res, sols una dona que brama sota un cel sense sol,
no vull despertar, ni tant sols demà, 
amb tant de dolor i sense ànima
quan la llum navega lluny de mi, i les restes s'han esvaït
parla'm si us plau, parla’m de tu
que jo ja sóc engrunes de l'ahir
sento l’angoixa de viure perquè la vida em vol

montse pellicer mateu

29 /07/15
imatge google







dilluns, 27 de juliol del 2015

mai sabré que s'amaga sota el desig
ni si envelliré
mai sabré com són tantes emocions contingudes
ni l'acomiadament
ni sabré mai el dolor de les mirades
on no puc entrar
però si sé que la vida fa mal
que les paraules que no es diuen
ni les veritats
amaguen la por a la pèrdua de ser
mai sabre el mal que portem endins
però si sé el que sento jo
abatuda quan el sol surt i la lluna s'amaga
mai revestiré el llit de llençols de seda
però si sé el que és deixar anar
i pensar
i no tenir por de continuar
amb tot el dolor i l'amargura d'un bes
d'una mirada
d'una nit sota la teva abraçada
ara sabré el que s'amaga sota la covardia del no perdó
i sota la innocència
mai sabré res més del que sé
sota el paraigües d'un núvol aturat a casa meva
mai sabré les repostes
ni las buscaré
mai tornarà a ser igual ni com abans
ni com avui
sempre l'òblit picarà la porta per obrir el record

montse pellicer mateu
imatge google



diumenge, 19 de juliol del 2015

19 juliol

m' han tallat les branques
una a una,
m' han despullat de les fulles
una a una,
nua sense sostre
sota el cel seré de la vida
em miro al mirall de les aigües d'un mar, ara desconegut
potser demà serà millor
davant d' un futur sense cònsol
desitjo les carícies promeses
i les llàgrimes seran de vidre


Montse Pellicer Mateu

imatge google



dijous, 16 de juliol del 2015

14 juliol

Com mesurar el dolor
Si el dolor no té mesura
Com no estimar
Si estimo sense mesura
Com oblidar
Si l' oblit és el record
Com fugir
Fugir sense retorn?

Montse pellicer mateu
imatge google


12 de juliol

sino sento moriré
és tanta l' agonia de no saber-se
que el bosc s'ha fet nit,
entre el fullatge cerco els estels
per no estar perduda
sota l' onada de la desesperança,
quan el cor batega lent
seduit per l' esperança que res és mentida
i la veritat s' ha vestit de dia
els canvis són una mentida
quan els camins divergeixen
l' amor que no s' acaba
quan he deixat de ser una ombra
Montse Pellicer Mateu
imatge google


dimecres, 8 de juliol del 2015

8 juliol

jo  sols volia romandre dins la nostra bombolla, que era eterna
aquell món que junts construíem cada dia
on res importava sols nosaltres
i ens era premés ser com som, sense cap retret
pensant i creant un món futur on poder ser lliures,
jo sols volia i pensava que l’amor tot ho pot
però era això, jo sols volia, i no tu no volies,
ara desfeta entre cendres, intentaré replegar el que queda
jo sols volia ser la llum que t’has emportat que llueixes essent meva,
he obert els ulls per comprendre que la veritat fa mal
jo sols volia un camí nou davant l’horitzó que la vida ens regala
sé que no hi hauran més vides, ni més sortides de sol
i que errar és tant humà pel qui estima
jo sols volia ser el que tu volies, i no sóc sinó jo tan imperfecte com veus,
els meus ulls parlen i desprenen gotes de vidre
el meu horitzó s’ha fet tant gran que l’univers es tot meu
les meves cendres sobrevolen el teu mur
cada onatge et recordarà les tardes d’estiu, d’hivern, de primaveres i tardor
que han sentit el meu cos tant a prop com si fos el teu
i els teu ulls em cercaran, quan jo ja no sigui sols que una espurna
que s’ha endinsat en el més profund de tu
per no marxar mai més,
amb el temps les absències es fan esfereïdores
jo estic tocada fa tant de temps que l’oblit es farà tant etern com el món
la bombolla del nostre món viatja sola en busca de donar aixopluc
a dos ànimes perdudes altre cop en el temps i espai infinit
-diguem que quan els teus llavis han tocat els meus no els coneixies
i que quan vas arribars al meu port no estaves a casa-
caminarem junts amb l’esperança d’arribar a la perfecció dels esperits
-agafa’m la mà que demà és tot un repte-

montse pellicer mateu

8/07/15
imatge google




dijous, 2 de juliol del 2015

2 juliol

agafo totes les emocions i les deso dins el meu calaix
m’endinso tant perduda i sola
com aquella nena que busca l’aixopluc del seu pare
          -i tu ja no hi ets
          i ploro l’enyorança de les teves paraules-
emmalalteixo abraçada de dolor
i la lluna omple de llum aquest mar tant nostre
on cada dia m’omplo de sal
intentant comptar cada engruna de sorra
-          i la immensitat m’absorbeix-
el meu cos resta un vehicle per transportar la meva ànima
que a voltes assedegat de passió es revolta
caminant a palpentes perquè se m’han esborrat camins
-          una vida nova s’obre
quan la realitat ja fa mal-
abraça’m ara que no es tard i conta’m un conte
demà serà un altre dia, perquè sóc tant petita
davant un món que fa mal
-          i no puc seguir -

montse pellicer mateu

2/07/2015