dijous, 29 de desembre del 2016

i que em dius dels tresors
els que duc amagats a la motxilla
aquesta que pesa a voltes,
que em fa i et fa dubtar si és factible
com fer volar tantes papallones que em remouen
i enfarinar cada mot insensat
cada pedreta que desem dins l’aigua
és una fortuna ben trobada
dins el laberint dels somnis
no ens han dit que serà senzill ni planer
enmig de boscos amb falses caputxetes
jauen amagats els llops famolencs de carn
sols pensar en un futur llunyà es desfà l’ànima
quan sols demanem un present que viu
i no mor,
dins les entranyes del meu ventre no mor
no cal endolcir cap realitat
ni disfressar-nos de bellesa
sols seguir omplint l’aigua d’aquestes pedres
i resar als deus inexistents que l’amor és la lluita
demà quan surti el sol
una batalla serà guanyada al temps
que sense voler rastreja les petjades


montse pellicer mateu
certeses 2016



dijous, 3 de novembre del 2016

ja va esborrar cada paraula
cada mot
i es va difuminar
dins d'un record llunyà
ben apresa la lliçó
sabia que no tornaria a succeir
tot allò que es varen dir
restava dins d'un sac
enterrat dins l'abisme

i es va trencar el cercle
el vincle

la vida tornava a ser viva
i la mort cada cop més llunyana


montse pellicer mateu
imatge google




dijous, 6 d’octubre del 2016

dies d'amor
tremoloses paraules
aigües que flueixen dins la geografia
i tot s'estira
s'estiren els mots
les mirades es coneixen
captivats per un desig complaent
sense sentir dolor
a ventades surten les flames
que es banyen dins el mar
dies d'amor
duc calcada cada llàgrima de sal
però com aprenent
he aprés a prendre apunts
i entre plana i plana escric
tantes notes esquinçades
i paraules desades
entre cada esquitx et beso
somiant la lluna per agafar-la
quan ja no hi hagi dies
montse pellicer mateu
imatge google




dijous, 15 de setembre del 2016

dies d'amor
tremoloses paraules
aigües que flueixen dins la geografia
i tot s'estira
s'estiren els mots
les mirades es coneixen
captivats per un desig complaent
sense sentir dolor
a ventades surten les flames
que es banyen dins el mar
dies d'amor
duc calcada cada llàgrima de sal
però com aprenent
he aprés a prendre apunts
i entre plana i plana escric
tantes notes esquinçades
i paraules desades
entre cada esquitx et beso
somiant la lluna per agafar-la
quan ja no hi hagi dies

montse pellicer mateu

imatge  google






 

dimecres, 8 de juny del 2016

fem ràfegues de foc
enlairem aquesta flama tant intensa
morim cada dia perversos de deliris
aïllant paranys
transportant la fragilitat de ser
quan la llum s’acosta
i a l’albada mosseguem-nos els llavis
per sentir que la vida batega
amb la distància que no existeix
els pols oposats s’atrauen i graviten
enginyers de cor i ànimes
ens erigim autodidactes de pensaments
creem un món a la nostre mida
on la resta que camina queda dins la llunyania
i l’oblit de pertànyer a un altre cos es difumina
fem ràfegues de foc
alliberant i liderant tot allò que ens fa forts
solidificant un camí fet de llambordes
amb la delicadesa d’un avui
dins la plenitud de l’edat i l’època
que poc a poc i sense saber ens teixeix
-         la vida, amor, i l’amor, no es una tonteria

Montse Pellicer Mateu
Certeses 2016




dimarts, 7 de juny del 2016


quina nit em porta a tu
quan cau el cel, el soroll, i crema l’ànima?
-         tinc la certesa de no desvetllar un demà
-         que acceleradament pica la porta
tinc la por de ser tant humana i engruna
ignorant de la meva estada
-         aferrissadament m’acullo a un present
-         assedegada de la màgia que ni tu coneixes
aquesta nit, però, sé que no hi ha foscor entre
la meva pell renovada, potser més vella
i la teva pell eixuta que asseca cada vetlla insomne
-         ara ja pot sortir el sol
-         perquè no hi ha més moment que el que descric
i demà, possiblement sigui aquest dibuix

fet de dits, marcant la geografia

Montse Pellicer Mateu
certeses 2016



dimecres, 4 de maig del 2016

T’espero com sempre, allà on tu saps, i com tu saps. T’he deixat fet el sopar el tens dins el microones, t’he comprat cervesa perquè et relaxis quan arribis a casa, i la música que t’agrada i ens agrada compartir quan estem junts. Recorda que dins el congelador hi ha gelat de xocolata del que m’agrada a mi, per cert, però en pots menjar, no m’enfadaré.
Una vegada hagis sopat, i relaxa’t, pren-te el teu temps,, i mira aquells programes de televisió que et fan riure que solen posar a TV3, i aquells vídeos del youtube que sols mirar abans d’anar a dormir.
Abans d’anar a dormir, no oblidis tancar la porta del menjador, el soroll del rellotge molesta molt, i em desperta cada matinada, saps que dormo malament des de fa molt temps, sobretot no t’oblidis de les teves pastilles, que ja tenim una edat i ens hem de cuidar.
Jo he estat tot el dia amunt i avall, sense fer res en concret, però no he parat, i ara que comença a fer aquesta caloreta que tant m’agrada he estat tota la tarda prenent el sol per posar-me ben morena com m’agrada a mi, saps que no sóc presumida, però ho sóc en les meves coses i manies particulars. Ja m’aniràs coneixent, et queda tota la vida, almenys la que em queda a mi.
He sortit a comprar per sopar, i per demà dinar, i com sempre, he estat parlant amb un munt de gent que em trobo durant el meu camí a casa, és inevitable, conec a moltíssima gent, i me l’estimo a tota, la veritat, és el que té viure en un poble des de ben petita, encara que a voltes he desitjat no viure en un poble, des de la llunyania sento i  sé d’on sóc, va bé això de marxar i prendre distància, les coses es veuen d’una altre manera. Com que tu venies tard i jo estava cansada he decidit anar a dormir, no sense abans fer el llit, no em puc posar a un llit sense fer, la veritat, una altre mania meva.
Un cop al llit he engegat el mòbil, i m’ha vingut la inspiració d’escriure un poema, quan em passa això no puc evitar escriure i escriure és com si algú em digués a l’oïda que haig de fer-ho, i sense voler brollen les paraules, són les coses de ser poeta o aprenent de poeta, de fet porto tota la vida aprenent a ser i fer de tot.
He escrit aquest meravellós poema que comença així:
t’enyoro amor
des de la distància i des de la proximitat
i ja no sé que fer ni dir, sinó comptar
i em descompto
i torno a començar, perquè l’inesperat arriba....
Hauràs d’obrir l’ordinador i llegir la resta, si en tens ganes, després he visualitzat aquells camps de flors grogues (no en sé el nom) i roselles que tant m’agraden i em fan feliç, i com t’he dit molts cops, cada cop que les veig m’emocionen però mai en tallaria una, perquè son belles, tant belles com el temps que passa al teu costat.
Bé suposo que et posaràs al llit sense fer soroll, sé que ets una persona que no fa soroll que estàs acostumada al silenci, que fa poc se t’ha trencat. I jo estaré dormida on sempre i com sempre, a un cantó del llit, amb pijama, i ben tapada somiant possiblement en que la vida és meravellosa.

Ahh, si us plau fes el favor de despertar-me, no siguis tant prudent.





diumenge, 1 de maig del 2016

ja no entenc de raons
potser ja no calen perquè tot és com ara
és, com jo vull
és imperceptiblement meravellós
és, quan els camps es vesteixen de vermell
quan el vent acarona les catifes de roselles
és, quan navego dins dels meus pensaments
és, quan vull que sigui i no és
i m’escolo amb cada t’estimo
és quan puc ser jo amb aquesta passió que sento
és, quan tot es configura
-                          i aquesta raó ets tu
-                                              quan jo sóc irremediablement jo
                        i puc ser


montse pellicer mateu
certeses 2016

imatge xarxa



diumenge, 24 d’abril del 2016

ja res és com abans
ni res sense tu
ni sense mi
que el temps el maleït temps
té totes les respostes
-         perquè no les puc tenir jo?
-         quan fa massa que les cerco
quan la vida comença
a uns anys on la incertesa espanta tant
tantes coses per fer i tornar a refer
i aquesta lluna que s’amaga
darrera aquests núvols de pluja
-         jo buscant un lloc per quedar-me
-         anhelant aquesta casa enmig del no res
ja res serà com abans
desitjant que sigui millor que la felicitat viscuda
-         la solitud és una estança
-         on la fragilitat és torna força
m’embolcallo de tot l’amor que tinc
i demà seguiré sembrant per cuidar les meves flors

montse pellicer mateu


dilluns, 11 d’abril del 2016

em vaig treure les calces 
mentre escoltava la nostre cançó
xopada l'ànima de tant esperar
em vaig treure les calces i tota la roba
resant a un Déu que desconec
que fos veritat el que podia sentir
evidentment la resposta era tant meva
i teva,
em vaig treure tot fins i tot la pell
tancant els ulls per sentir les teves mans
i els teus dits jugant a complaure'm
és la fúria de les ganes
la tempesta de l'estiu
tancant les portes a l'hivern
ara, que ja em sobra tot el que duc
només quedo jo,
i aquests instants en els que sé que ets meu
és la dolça batalla on no hi ha banderes
sinó dos que s'estimen
desprenent guspires de foc d'encenalls
és la festa d'un desig incontrolat
si l'amor és pot controlar
però jo no tinc mesura
passionalment vull aquesta penitència


montse pellicer mateu
imatge de la xarxa


Em reconec egoista, veritablement egoista, perquè ho vull tot, perquè jo dono el tot. Dita aquesta frase que pot sonar prepotent, fins i tot plena de vanitat, si, em reconec egoista sobre tot en qüestions d'amor.
No crec a peu de lletra el que diuen els astres si bé influencien molt alhora de configurar la nostra personalitat, però com a Àries que sóc, sóc intensa.
Jo potser sóc simple, o potser criada en un altre temps, o tal vegada simplement sento d'aquesta manera tant impulsiva. Segurament no he evolucionat massa des dels quinze anys.
Com sempre dic un dels fets més importants i que ens marquen les nostres vides és l'amor, i sobretot aquest amor de parella, que al cap i a la fi és el que més felicitat ens aporta i més tristor a vegades.
Desenganyem-nos les persones no estem fetes per viure soles, almenys la gran majoria, necessitem compartir.El fet de compartir, sentiments, il·lusions i projectes és el que ens dona vida, i ens obre horitzons.
Fa temps que parlo amb molta gent, he escoltat veritables històries d'amor, i de desamor, he vist riure de felicitat i plorar, però també he vist i he sentit el dolor del desamor, i la buidor que comporta, i sobretot el patiment que a voltes provoca, em pregunto com hauria de ser l'amor? com ha de ser?
Les respostes poden ser múltiples, perquè cada persona té la seva pròpia resposta i la seva pròpia percepció d'aquest sentiment, com el sent, com el vol, com l'ha idealitzat.
Idealitzem l'amor? potser manipulats per masses pel·lícules i lectures de llibres i relats, potser pensem que és aquell sentiment que ens porta a un estatus sublim, i que tot ho pot. Fent memòria jo recordo a Romeu i Julieta, uns amants que acaben morint per tota una sèrie de traves i moren al final per un malentès.
Però no, no siguem Romeus i Julietas, no cal. Siguem nosaltres mateixos, simplement.
Bé, jo que sóc idealista, somiatruites, poeta, i nosequantescosesmés, vull que m'estimin, amb el tot, i sabent que no és senzill en certa manera, perquè visc les coses intensament, i a voltes sóc com un huracà que desperta dels somnis, però si com he dit abans sóc egoista en aquest sentit, vull que m'estimin, vull ser com dic jo THE ONLY ONE, la única, el primer i l'últim pensament, vull que m'escoltin, que em cuidin, que em facin costat, que riguin amb mi quan estic contenta, que m'abracin quan ploro, i sobretot que m'acompanyin quan tinc aquests moments de solitud en el que tot és capgira, però jo a canvi donaré el doble, el triple i si és el cas tota la vida, escoltaré, entendre, acompanyaré, bressolaré, i sobretot estimaré.
Tot això es com fer una carta als reis potser, però és la meva carta, i crec que està força resumida.

Segurament es pot pensar que és molt senzill, però en realitat penso que no ho és tant, estimar és un acte generós amb el tot, i s'estima lliurement, aquesta és la meravella, s'estima a qui es vol estimar lliurement perquè s'ha escollit, perquè s'ha trobat, és una elecció, però no és fàcil perquè cadascú és un ésser individual, amb tota la seva complexitat que suposa, per tant estimar, és un aprenentatge mentre passes el resta de la teva vida coneixent a l'altre mentre traces castells davant un horitzó.

divendres, 8 d’abril del 2016


aquestes fulles que es mouen
aquest estiu que no arriba
aquesta quietud en el seu tarannà,
les absències son els records
que m’omplen les mans
i retinc els vincles que no es trenquen,
aquest dia que ja no tornarà
quan tot resta en plena calma,
els sentiments revifen com les flors
aquesta primavera que crema
aquesta pols que cobreix els mobles
aquest dolor que ja no és
aquest amor que crema intensament
sobre un camp de roselles
les que s’aixequen al meu damunt
i jo revifant i aixecant el vol
davant d’una vida inesperada
arribarà un nou estiu per estimar-me

tancant les portes al dol

montse pellicer mateu
imatge google



divendres, 1 d’abril del 2016

no vull passar nits sinó son amb tu
perquè els llençols gelen la meva solitud
-         i no puc somiar
no vull sentir més carícies que les teves
que m’acompanyen mentre crema el sol
-         i em cremen
el nostre sostre ha de ser la lluna plena
no necessito més aixopluc
que aquell que tu em dones
-         i ja no necessito res més
ara, la vida podria aturar-se
-         per eternitzar-nos
-         i no caminar sols

montse pellicer mateu

imatge google



dijous, 31 de març del 2016

sóc arbre
sostingut per les meves dos branques
son fortes i esplendoroses
plenes de fulls de primavera
i floreixen tocant el cel
sóc arbre
les meves arrels acaparen la terra
sóc color de terra
els meus fills són cada cercle de la meva vida
ells neixen i creixen lliures
i arrelen i m’arrelen
en el més profund del meu ser
no puc morir sense veure el seu infinit
perquè sóc eterna amb ells
cada mot i pensament
no es lliure de la seva presència
encara que regni un desequilibri
sempre la meva sang brolla amb la seva
sóc arbre

sota el cel i el vent acarono els seus llavis

montse pellicer mateu
imatge google



dimecres, 30 de març del 2016

hi ha vides que no podran ser
hi ha amors que no viuran
hi ha amors que moriran
hi ha esperes que han assassinat l'amor

hi ha temps que no son iguals
hi ha paranys
hi hauran moments que tornaràs
hi hauran paraules que no escoltaràs

potser un dia els rellotges es trenquin
potser un dia el vincle perduri
perdurarà
potser plorarem
potser morirem sense saber

hi ha esperes que no arribaran
ni lluites que no es lluitaran
com ja ens varen dir

hi ha vincles que sobreviuran

- que ens sobreviuran-
és el que ens quedarà amb el pas del temps

els silencis que moriran
hi ha vides que no podran ser
quan l'amor sigui tant sols amor
si és amor és lluitarà


montse pellicer mateu
imatge google





dimarts, 29 de març del 2016


i aquí estem matxucats per la vida mateixa,
però estem lluitant contra tots els dimonis
tal vegada és la força de la vida que ens empeny
i el temps que ens atrapa
podem deixar de ser presoners de nosaltres mateixos
lliurant-nos plenament
i aquí estem inesperadament
a la sortida d'una nova cursa
refent els nostres trencaclosques
per inventar-ne un de nou
i aquí estem perquè volem estar
i és inevitable, hem traspassat la frontera
habituant-nos a les nostres rutines
de ben segur la lluita valdrà la pena
hem caminat molt de temps per aquesta sorpresa
l’amor és inaudit i inexplicable
ara ja ho sabem
tenim la certesa de que som i podem ser
tot allò que volguem de nosaltres mateixos

montse pellicer mateu

imatge xarxa


dijous, 24 de març del 2016


com si descansés sobre el teu coixí
per desxifrar els teus somnis
m’atanso on ets tu per acaronar el teu rostre
resseguint cada espurna de la teva pell
-                                            i tu dorms
jo, somio i em recargolo amb els llençols
desitjant que no s’acabi la nit
per escoltar-te
-                                             i tu dorms

montse pellicer mateu

imatge xarxa




Bona tarda amor!
Què és aquest sentiment anomenat AMOR? que ens capgira, i ho canvia tot. Que ens fa sentir tocar els estels i ens fa davallar als abismes.
Amor, quatre lletres, que engloben un sentiment que ens fa diferents.
Porto pensant tot el dia en que significa de veritat aquesta paraula tant poderosa, i sols se m'acut que l'amor és un sentiment universal i particular, hi ha varis tipus d'amor, l'amor que sents a la teva parella, l'amor que sents envers els teus fills, i l'amor que sents envers els amics i les persones que t'envolten.


Normalment quan parlem d'amor ens referim a l'amor que sentim envers al nostre company o companya de camí, aquest sentiment poderós de tenir a una persona que vetlla i pensa en nosaltres a cada instant, aquella persona amb la que comparteixes emocions, aquella persona que tens present en la teva ment en cada moment i que no vols que marxi del teu costat, aquella persona amb la que vols compartir la teva vida,i caminar junts, però en realitat no saps perquè sents aquest amor, simplement de cop i volta sents que no pots viure sense ella.


D'altra banda està l'amor incondicional de pares i fills, els fills son una prolongació d'un mateix, aquest amor ho perdona tot, no té mesura, és incondicional, i alhora és un amor que mai tindrà final, jo diria que és el vincle perfecte dels éssers.


I parlem de l'amor envers els amics, aquest amor que és generós que cuides i et cuiden en moments tristos i moments feliços, els amics que t'acompanyen, i que acaben formant part de la teva vida i no vols que marxin.


Ara bé crec que l'amor es sembra, és una mostra de generositat, una mostra del que ets i t'ofereixes tal i com ets, i és l'acceptació teva envers els altres i a la inversa.


L'amor es cuida, i es mima, és infinit en tots els sentits, no té mesura. en l'amor no es poden buscar ni causes ni motius, ni explicacions, és amor.


Per tant no he trobat explicació racional a aquest sentiment poderós sols puc dir que l'amor no té cap tipus de raonament ni explicació, es sent o no, s'estima o no, alguns diuen que és química, però tot i que si és cert que tot és química i energia, personalment jo a l'amor no li trobo explicació, sols que és un sentiment que t'embolcalla d'emocions que a vegades no es poden controlar ni racionalitzar.


Sigui quin sigui el tipus d'amor sempre dic VISCA L'AMOR, sóc addicte a l'amor, i em fa viure en plenitud del meu ésser.





Montse Pellicer Mateu

dimarts, 22 de març del 2016

voldria curar les teves ferides
i dir-te que anirà bé
però no puc, no sóc adivina
voldria ser el que tu volguessis
però no puc, sóc jo
voldria conèixer els teus pensaments
però no puc, son teus
voldria saber de les teves pors
dels teus malsons
però no puc entrar

voldria saber tantes coses
que sols sé que t’acompanyaré
si em permets
que dibuixaré un nou paisatge
que cada dia t’escriuré
i no et deixaré anar de la mà
mentre tu em vulguis al teu costat

voldria saber tantes coses
que no en sé de res
sols que la vida ens empeny
i ella ens ha trobat

montse pellicer mateu
imatge xarxa