dijous, 22 de novembre del 2018



he idealitzat l’amor
l’he posat per damunt de tot
i no existeix per si sol,
he plorat i m’he arrossegat enmig de plors
però ja no puc parlar de tot i de res
davant d’un mur escupo la saliva de les paraules
batego cada nit insomne
pensant i somicant per apaivagar el dolor
i torno a ser pedra
no voldria estimar ni donar-me
a qui no em dóna
a la meitat del temps em bressolo
soc a la casella de sortida
tan indecisa i fràgil com sempre
però no em regalen margarides, ni roses, ni besos
impassible romans com un espectador aliè a tot
i ara jo haig de decidir entre el cel i la terra
entre jo i tu
entre tu i el meu horitzó



montse pellicer i mateu
imatge de la xarxa