si surt el sol no amaguis les paraules

obre els ulls i mira la serenor del dia

diguem si existeix un lloc per amagar-nos

molt més enllà de les nostres cases

l'amor que no tot ho pot, no pateix

s'entrebanca entre la por i el dolor

som persones distants, dispars

tinc aprop la copa, la vida i la sort

no vull sentir la ràbia de la desesperança

quan tot està lligat en un món oníric

i desperto enmig del sentiment d’imbecil·litat

de qui tot ho dóna i tot ho vol fins a perdre

juguem a escacs

a la sort, als daus

i omplim cada pou assedegat de pell, de tacte

quan arribi la nit, la foscor

busca la lluna, aquella que blanca i rodona

teixeix cada espora

cura les ferides i m'omple el cor

divaguem enmig de somnis, plens ben plens,

i entra molt endins meu

excita’m la vida

i el meu sospir serà eternitzable,

montse pellicer i mateu

certeses 2019

on lluiràn els vestits de l’armari?

sobre quin cos viuran les emocions de la pell?

he obert les portes per triar un embolcall

he tancat els calaixos de la por,

em revestiré un i altre cop de pell i de sol

perquè el vestit nodreix el cos i llepa l’ànima

a glops, de sang, de foc i plors

l’olor d’aquesta roba, em retorna a un instant

i un instant darrera l’altre és una vida,

la por de sortir lliure al carrer,

fa que el somriure amagui el dolor

segurament em posaré el vestit ple de flors

que em nodrirà el pensament

que m’abraçarà de la primavera

quan a casa s’ha instaurat l’hivern

montse pellicer i mateu
certeses 2019
imatge xarxa