un tros de mi es va
perdre fa temps
la llum ha pintat
dibuixos sense sentit sobre els meus peus
les emocions han
estat xuclades pel vent
i sobre els coixins
deixo reposar els meus pensaments,
enlairant l'ànima a
la recerca d'una nova vida
deixant-me fluir com
una dolça melodia perduda
equilibrant-me mentre
gravito sobre el terra
em sento surar dins
del meu cos que em transporta
escoltant les
paraules que he dit i les que no he dit
em faig ressò dels
meus sentiments
desitjant
despullar-me de cada disfressa que he portat
de cada pecat que no
he comés, perquè ja no crec en el pecat
avui les papallones
volen lliures
navegant pels camps
de roselles de la meva infància
mentre pedalejava
ignorant del trencaclosques que és la vida
somrient amb els
cabells a l'aire somiant en finals feliços
avui, vull trobar
altre cop aquella rosella que vaig desar
tant dolça, fràgil i
vermella
per tornar a
estimar-me
i estimar
montse pellicer mateu
imatge google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada