dimecres, 19 d’abril del 2017

he fet parada
dins l’estació de la renaixença
per desplegar les ales sobre el paradís
he encetat un nou capítol
dins del llibre blanc de la vida
i em redimeixo per vestir-me de mi,
contemplant un cos embellit amb tacte a vellut,
mossego i llepo aquests llavis
que generosos besen els teus,
cada albada és un petit tresor
que amago en el desig,
fluctuant i regalimant la dolçor
que desprèn aquesta pell que no es marceix,
avui i a cada instant revisc el plaer,
entre els cabells que es rebel·len
dins una lluita enamorada,
com si cavalquessin sobre un cavall

que corre per ser lliure

montse pellicer mateu
certeses  2017



dilluns, 10 d’abril del 2017


lluny molt lluny
on les paraules no es troben
on els llenguatges no s’entenen
equidistants
contra el formigó de les parets
que fermes no davallen
les emocions és fan trencadís
buscant respostes a un món tancat
tant tancat com el teu silenci
invisible t’abraço
somiant-te, mentre et bressolo
el dia que vaig jurar
que no et deixaria mai sol,
ara el ressó es esfereïdor
quan lluny molt lluny t’enyoro,
enyoro un temps
desitjant que en vingui un altre
amb la certesa de que ens trobarem
allà on la llum ens penetra l’ànima
ara vola lluny tant lluny per poder tornar
i allà on em vas deixar,

hi seré jo per estimar-te


montse pellicer mateu
certeses 2017



dimarts, 4 d’abril del 2017

tinc les mans plenes d’amor
d’aquell eternitzable
d’aquell que no s’acaba
i el meu cos s’obre com un tresor
ple d’aromes de dolços perfums
de gust a mi,
amb regust de tu,
m’omples la buidor tant falta de tot
si les nits no existissin
els dies ni el temps m’estimarien
seriem fum d’espelmes
furtius dins l’univers
lligaríem les paraules
per estudiar l’arquitectura de la perfecció
aquesta que cada dia engendra estels,
després de tot
hem sembrat els camps de vinyes
per beure d’aquest vi
que balla dins d’una copa de vidre

orfe dels teus llavis

montse pellicer mateu
certeses 2017