escolto les
campanades de l’acomiadament
ressonen dins el meu
cor i ànima
és com si l’adéu es
perllongues
en una trista dansa,
la dansa dels
desesperats amants que no volen,
hi ha un fil subtil
que uneix les ànimes,
que s’aferren a estar
juntes,
i ressona el temps
entre tempestes
allargant les
distàncies,
ploren els cossos
assedegats d’un amor traït i gastat,
fa temps que plorem
el trencament d’una vida
i no som valents per
viure-la
certeses 2019
imatge de la xarxa
