Siempre nos quedarà París – Casablanca

o no,

o potser nova York, Londres

o Barcelona

segurament sense en Humprhey Bogart

ni la Ingrid Bergman

ni un amor tant intens i impossible

perquè no sóc actriu de pel·lícula

però podré encendre’t una cigarreta

podré portar-te-la als llavis

i abans besar-te

possiblement ja siguem actors

sense adonar-nos del teatre

tu i jo

pendents d’una trajectòria definida

abans de que arribéssim a aquesta vida,

sempre ens quedarà aquell lloc

aquell parc,

aquella passejada

aquella mirada

i la passió encesa dins la nostra sang

a gran velocitat

la certesa és que no som bons actors

aprenents entre vestuaris

de les disfresses de la vida

sempre ens quedarà aquella alenada de fum

entre la teva boca i la meva

però tu i jo

ja hem viscut guerres

i hem carregat les pistoles

tu i jo

ja ens hem enfrontat tantes vegades

que ara

sempre ens quedarà París

montse pellicer mateu

22/10/15