el teu tacte diví s'ha difuminat amb els dies

els vitralls de llum dibuixen ombres dins l'estança

     el llit és una plataforma immensa on navegar

dins dels meus somnis no reconec el teu rostre

      la meva pell canvia per renovar-se

i els fidels amants sospiren cada matinada

      ja no queden versos ni tant sols paraules

la pluja s'ha emportat el subtil fil que ens encadenava

     el vent ha engolit les restes de cada celebració

he sargit cada fil trencat dels llençols

     i a cada coixí li he donat un nom

el dia anuncia la renovació

el mar ha xuclat les restes del naufragi

la teva veu ha canviat i sols queda un llunyà ressò

les restes del teu perfum han deixat de cremar la cambra

    mentre la tardor segueix pintant el paisatge

la gelabror de la matinada ha congelat els records

    he desat la inspiració per pensar-me

idolatrant-me

posant el despertador a l'albada per alliberar-me

avui i ara ja puc dir que he robat el sol i el tinc a casa

el teu tacte diví  s'ha apagat amb el temps

i jo encenc encens per tastar noves fragàncies

montse pellicer mateu

imatge google