quan cau la pluja jo em xopo,
amb la lentitud del
dia
em sobrevisc per
damunt de les paraules,
una a una desfilen
davant meu
construint una cal·ligrafia
per dir-te t'estimo,
per damunt de tot
m'estimo jo
però l'enyor en dies
de boira es fa inevitable
i se’m remou
l'esperit
pausadament cauen les
gotes
donant pas a un
cortina d'aigua
que jo vull
travessar,
mentre faig les
maletes per viatjar
vaig buidant
l'equipatge
per emportar-me una
càrrega lleugera
que em deixi
emprendre el vol
i m'adono que tant he
estimat
que ja no sento
la decepció ha obert
un esvoranc
buit de paraules i
promeses,
he aprés a no confiar
en les mirades
l'amor no és dona gratuïtament
quan el cor no té
cuirassa
i la pluja em nodreix
la melangia
per plorar sense
recança
perquè ja no puc
sentir
sinó escoltar-me
montse pellicer mateu
imatge google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada