cerco un estel de llum per a mi

                      on és el meu que no el puc trobar?

aquell que em va acompanyar tant de temps que es va apagar

aquell que em somreia

miro la immensitat del cel, la seva foscor i puc veure dibuixos de fum

                        vull creuar la frontera entre el dolor i el consol

                        cremant en una foguera cada mot malgastat

rento totes les restes que fereixen l’ànima

despullant-me de mi i de tu

prenc un bany ple de perles per ensabonar-me

                          traient cada resta de tu de la meva pell

                          aquesta pell que ja cansada

                          necessita una nova muda

m’asseco cada gota d’escuma amb una tovallola nova

                                                     en la que mai t’has eixugat

la renovació ha entrat a casa meva, i pintaré les parets de colors

deixant-me la roba al terra

per mirar-me en el mirall cada dia i dir-me

                                                   que trobat la meva essència amagada

                                                  darrera de mentides i cuirasses

demà la vida serà nova, o vella, tant m’és

però serà vida

cada dia comptaré els dies sense tu per oblidar-me

                                de que un dia no vaig comptar

essent tant ingràvida i sense equilibri

tant imperfecte com humana

tant jo

que volia deixar de ser jo per ser tu

un dia tu seràs jo per ser tu

però jo seguiré caminant descalça sobre els peus a la terra

                             celebrant cada nit

                             encenent espelmes

                            somiant amb un amant

montse pellicer mateu

41015