sobre la taula,

un café, una cullera, un cendrer,

les tovalles amb imatges de parís, nova york i londres

sobre la taula un pensament, un record una il·lusió,

dibuixo amb restes d’engrunes i les desfaig

la finestra deixa passar la llum del dia

i escolto las veus dels nens que van a l’escola,

jo m’escolto, i sento la sensació del canvi,

ja no tinc por, la solitud ja no em fa por

sobre la taula,

la tassa de café i uns llavis ressecs

tinc la sensació de que cada nit em parla

jo m’endinso en cada somni, per no recordar

ja no em puc lliurar a qui no m’estima

ni tant sols pel plaer de sentir

puc tancar els ulls o posar-me una bena per no mirar

però segueixo contemplant cada instant

sobre la taula

les mentides es veuen llunyanes

els plats estan per rentar, i la casa, ja no és meva

sobre la taula

mentre ressegueixo cada imatge

miro les parets que m’envolten, el sostre i la vaixella

miro a través de les copes de vidre,

i el meu reflexa ha marxat

per anunciar-me que cal refer un nou món

un món meu, particular, amb una altre taula

montse pellicer mateu

211015

imatge google