diumenge, 29 de juny del 2014

UN MOS DEL LLIBRE ATREVEIX-TE A ENTRAR PERQUÈ EL GAUDIU!!


et prenc la boca
la copa,
et prenc a tu
ara mateix
sense esperes ni demores,
et prenc a tu fidel company
que preserves els meus vestits,
que em dones la mà
que segueixes les meves passes,
et prenc a tu
sense reserves
omplint-me la boca de vida
regalimant llàgrimes de plaer
escridassant a la vida,
et prenc a tu
ara mateix sense mentides
ni rancúnies del passat
et prenc a tu
que desesperes
que et marceixes inexorablement
ets la rosa del meu jardí,
el lliri de la puresa i bondat
el cactus que sobreviviu a la sequera
i l’olivera que ombrejarà les meves cendres,
et prenc a tu
amb tot el que sóc i vull ser

montse pellicer mateu
del llibre "ATREVEIX-TE A ENTRAR"
editat per GERMANIA
imatge de google










diumenge, 22 de juny del 2014



quan parla el silenci
puc escoltar
paraules sense mesura,
batecs que sospiren
dins de parets de pedra



montse pellicer mateu
imatge google








dimarts, 17 de juny del 2014



Posa’m una venda als ulls, perquè els sentits siguin sols sentits i la vista no m’enganyi el gust, el tacte i els sabors que jeuen davant meu, dolços, saltats, amargs i àcids. Diuen que quan no hi veiem els altres sentits s’aguditzen i es desenvolupen més, així que juguem al joc dels sentits.
He encés la llar de foc,  espelmes d’aromes, he llençat sobre el terra els pètals de rosa vermell, He comprat vi, -que a mi no m’agrada gens- però té el color vermell que m’agrada, i es espès,  -suposo que deu ser mostra de qualitat- i he agafat dos copes de vidre que guardava a la vitrina del menjador- aquelles que mai treus per si es trenquen, i sols serveixen per acumular pols.
M’he arreglat una mica, - sempre porto xandall, i sabatilles d’estar per casa, ho sé semblo una àvia, però m’agrada- així que obert l’armari, i he triat un vestit negre de tirants – menys mal que fa calor amb la llar de foc encesa-, m’he posat mitges negres i sabates de taló, agraint no haver de caminar – no camino massa bé amb talons.
I sí m’he pintat i pentinat – cosa estranya, perquè no em pentino mai, perquè no en sé prou i deixo que se’m facin nusos al cabell, per quan me’l rento m’arranco de tant estirar amb la pinta-
Ja està tot preparat, per sopar és clar he cuinat una bona amanida i una cassoleta de peix – quina matada, Déu meu!, però l’ocasió s’ho val, crec jo.
I tot a punt per començar, quan entres a casa estressat, fred, i parlant pel mòbil, quan en aquest mateix moment sona el telèfon, - la meva mare que no es troba massa bé, que la portem al metge-
I jo vestida, preparada, sols tinc ganes de plorar, tot parat després d’haver llegit 50 ombres de Grey, d’haver  llegit tants de relats!! I ens mirem, i pujo corrents a posar-me el xandall, treure’m les mitges, treure’m les sabates, despintar-me, i sortir corrent per agafar el cotxe i recollir a la meva mare.
Quan arribem a casa seva, ja estava millor, era un susto, així que tornem a casa, jo ferida, el sopar fred, la roba sobre la cadira de la cambra, les espelmes apagades, la llar de foc ja no escalfa, i el vi s’ha evaporat. I jo que volia complaure’t, seduir-te, i regalar-te una nit, em trobo a casa amb el sentiment d’haver perdut una oportunitat, quan tu m’agafes del coll, m’atraus cap a tu i em beses els llavis.
No em cal, ni vestit, ni mitges, ni sabates de taló, sols em cals tu....



MONTSE PELLICER MATEU
IMATGE GOOGLE


diumenge, 15 de juny del 2014



tanco el ulls per sentir la bellesa d'un mar
que no s'acaba,
que sura infinit i blau,
tanco els ulls per copsar les veus que m'arriben
d'enllà, d’aquí, d'un món avantpassat i anticipat
tanco els ulls per ser mediterrani

montse pellicer mateu
15.06.14 
imatge google

divendres, 13 de juny del 2014



m'evaporo
a pas lent, però m'evaporo
fins a esborrar-me,
destil·lant bocins de neu,
m'evaporo
per casar-me amb un núvol
i ser aigua,
aigua,
que brolla entre muntanyes
i mor al mar,
m'evaporo
com una boira densa que cobreix la vida,
m'alimento de la gelabror de les matinades,
sóc la pluja que et copsa amb una gota
sense fer soroll
sóc la gota que no s'atura,
m'evaporo un i altre cop
sóc una ombra atrapada dins d’una bombolla

montse pellicer mateu
imatge de google
13.06-14.1