dimarts, 26 d’agost del 2014

imatges que invento mentre dibuixo vides
imatges que copso cada dia entre molts
i exhaureixo les paraules que a vegades són banals,
he trucat a la teva porta dos vegades
estava tancada i he decidit esborrar-la
per ser un somni fugaç que ha mort entre les teves mans,
demà quan surti el sol i jo estigui de dol
quan m'aixequi per saludar al sol i el cel sigui clar,
em deixaré abraçar per un vel teixit de sospirs
i esclats de guspires de foc que escalfen nits de gelabror,
demà potser xisclaré després d'haver begut l'elixir de l'alegria
omplint el quadern dels mots rebutjats, oblidats i abandonats
orfes dels llavis tancats, que sota murmuris darrera les parets
amaguen deliris, desficis, desitjos cremats en un full en blanc,
quan el desig es disfressa de carícies i una rosa lloga el seu tacte
m'omplo i embriago de la teva olor, el teu gust, i m'omplo,
m'omplen els versos que deixen anar les ones quan copsen els meus peus


montse pellicer mateu
imatge de montse pellicer mateu




dijous, 21 d’agost del 2014



sols vull ser nena
per córrer lliure, innocent
i no conèixer mai la por
ni l'angúnia,
ni l'enyor,
ni l'absència,
ni el dolor,
i estimar de cor
abraçar,
jugar,
dibuixar,
donar la mà
i sentir-me sota aixopluc,
i estimar,
sobretot estimar
amb un somriure,
com un regal,
jo no vull créixer,
i oblidar aquesta sensació
de despertar enmig de contes de sucre
i vitralls d’il·lusió

montse pellicer mateu
21/08/14
imatge google

 

dilluns, 18 d’agost del 2014




estàs al sol
a l’aixopluc del temps
no sents ni fred ni calor,
no sents res,
no pots copsar la brisa del mar
que t’arriba sobre el teu descans,
-quant temps fa que t’enyoro?
avui fas anys,
segueixes fent anys,
durant el dia el temps s’atura un moment
per sentir-te,
cada dia estàs més lluny
tinc por d’oblidar-te
perquè gairebé ja no recordo la teva veu,
em sona llunyana,
molt llunyana,
i no la puc escoltar,
i t’escric per fer-te immortal,
perquè cada paraula es per rememorar-te
però no sents, una pedra ens separa
un mur de pedres
un silenci sobre silenci
i  ja no t’arriba la brisa del mar
ni les cançons que estimaves,
perquè ja no sents ni fred ni calor
mentre em quedin mots
jo en dibuixaré i inventaré per a tu
i posaré  un tango per ballar,
ara tanco els ulls per sentir
les teves mans agafant la meva cintura
mentre sona Carlos Gardel
-por una cabeza de un noble potrillo...-
i dansem sols
és com un xiuxiueig entre tu i jo,
i quan acaba la cançó
romanc sola
amb la total certesa que l’he ballat amb tu

montse pellicer mateu
18-08-14


dimecres, 13 d’agost del 2014







em commou l'ànima
quan escolto la veu que canta
la veu que recita
la veu que escolta

em commou l'ànima
quan s'esquerda un troç d'herba,
al esgarrapar la pell freda
i un esglai trenca el silenci
per sentir l'esgarrifança de la fragilitat
la immortalitat del ser,
m'omple de vida copsar un raig de sol
contemplar la lluna
i sentir la fredo de l'aigua sota els meus peus.
em remou, m'exita, em fa vibrar
sentir l'olor de la teva pell,
ja que no em reconec la meva,
i jo vull fer olor a lavanda
a rosella i a flors salvatges,
ensumo i engoleixo el gust que tenen els teus dits
per llepar-me els llavis
i distingir sense mirar les teves passes,
m'altera la injustícia de no ser immortal
o potser la mortalitat sigui el descans,
ara els colors son com la textura de la farina
i el vermell, negre, o blanc son sucedanis d'un plat
que demà s'haura exhaurit ,
tot s'exhaureix, és marceix i mor

sóc com l'herba que neix dins d'un camp verd
que guarda memòries i oblits


montse pellicer mateu
13-08-14
imatge google






dimarts, 12 d’agost del 2014



engoleix de mica en mica,
empassa’t cada oblit
cada instant que has llençat a les escombraries
malgastat, temps malgastat
sense sentit,
engoleix de mica en mica
cada llàgrima mal vesada
d’un temps irrecuperable,
ara,
gaudeix  d’un minut, un segon
i engoleix-me
com si fos l’últim instant
amb la desesperació de la vida esgarrapada
i gaudeix
del sol fet de poder desesperar
per sentir  que entres a casa teva
on el cor reposa,
engoleix
aquesta gelabror que t’amara
i embolcalla en un hivern etern
i atansa’t per tocar la primavera
quan el jardí floreix
i l’ànima s’escalfa
engoleix
les glopades de vida
quan el sol et guareix

del poemari "atreveix-te a entrar"
Ed.Germania
montse pellicer mateu
imatge google
 

dijous, 7 d’agost del 2014



estic out
out,
mentre estirada entre coixins
vull descansar i celebrar que no hi sóc
quan els núvols tapen la lluna
i amenacen turmenta,
out, fora de joc,
amarant-me de suor dins d’una nit d'estiu
assaborint mojitos
amb gust a menta i llima,
out,
per uns segons he deixat de pensar
el meu cos s’ha aturat
per escoltar-me,
out, no hi sóc
i el gel es desfà dins d’un vas
que emmiralla els meus ulls
i s’aboca dins els meus llavis,
out, amb gust a rom

montse pellicer mateu
imatge google