dimecres, 21 de juny del 2017



espargeixo gotes de gel
per alimentar la fam de la pell eixuta
i en un gest eròtic m’empasso
aquesta fredor tremolosa
que a voltes confon el desig del fred,
obro els llavis secs
empassant el líquid invisible que m’aviva
amb un suau gest congelat en un espai
em retiro lentament la roba
per assecar aquesta suor que m’amara
i m’incomoda, asseguda al terra
a qualsevol lloc, en qualsevol lloc
les meves mans emergeixen
i es solapen entre les cames, com en un joc
un trencaclosques que genera
la sensació de que la libido
em condemna a satisfer la regeneració
del meu cos immòbil, entre el sol i l’ombra
i aquest líquid que no fineix
inundant les meus òrgans
que es rebel·len en un moviment espàsmic



Montse pellicer mateu certeses 2017

Imatge google