Per parlar parlem de
tot, i clar, parlem de l'amor i del desamor l'un no existeix sense l'altre, van
acompanyats.
Com s'entén
aquest fenomen que ens dona tant i ens treu tant, que ens dona tanta felicitat
i ens fa tant infeliços, que és l'amor?
L'amor té
moltes lectures, crec jo, per a mi l'amor és un huracà, és un turmenta, jo m'he
llençat a l'amor de ple, estimo amb intensitat, i no tinc mesura, després si
les coses van mal dades, ploro durant dies i dies, mesos i mesos i mai marxa
aquest sentiment d'estimació. Per a mi l'amor és generós no és possessiu,
flueix, i és sincer. Jo fins ara que he tocat de peus a terra em creia que era
com una princesa, que tothom pensava com jo, i últimament m'he fotut una gran patacada,
perquè he vist les cares de l'amor i el desamor. I com a poeta que sóc m'ha
donat per escriure varis poemaris que en realitat han estat com cartes de
desamor, i ha estat com una teràpia.
Jo he tingut
pocs amors en aquesta vida, perquè he tingut parella de llarga durada, i he
estimat, he estimat tant que per la seva felicitat jo he estat infeliç. Jo no
volia entrar en aquest món de desencisos, desenganys i gent de pedra, però he
obert els ulls, perquè veig que la gent està cansada de decepcions, està
ferida, i aquestes ferides provoquen desconfiança, ja ningú es refia de ningú,
ja s'ha mort l'amor.
Moltes
persones viuen turmentades per experiències passades i quan comencen una de
nova, van amb peus de plom, amb cuirasses, i encara que no totes, no es donen
plenament a l'amor, a l'altre, i això fa que no puguin arribar a mantenir
relacions llargues, perquè no permeten ni un pas en fals, ni un, i això vol dir
que han tancat portes, i que mai trobaran ningú tal i com volen.
D'altres
segueixen creient que hi pot haver amor, que encara el poden trobar, però la
veritat és que tot és molt complicat, ja que parlem de gent que ronda la quarantena
i la cinquantena, i a les nostres edats ja no es canvia, es modifica però
canviar no es pot.
Jo com que
sóc ingènua seguiré creient que es pot aconseguir, i he decidit no tancar cap
porta, possiblement em foti una altre patacada, o potser no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada