que sols quan t'acostes sento la frissança,
res és incomparable a l'explosió que es produeix al tocar-nos,
en el moment de la complaença jo t'estimo, tu m'estimes,
tot lo altre perd la seva importància
l'amor traspassa les fines cortines de gasa
mentre el vent les fa onejar fins a atrapar-nos,
les veus són un ressò llunyà
per veure'ns mentre ens despullem amb una cançó,
imagina't el toc que tenen les nostres pells
endevinant-nos el passat per cosir un futur
el present és construeix sobre un llençol
on hem cosit la nostra arquitectura personal
sabent que un demà, és impossible d'abastar
és tant seductor sentir les teves mans entre le meves
que no recordo la distància entre els teus llavis i els meus
montse pellicer mateu
imatge google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada