LA MEVA GEOGRAFIA

DESCOBRINT LA MEVA GEOGRAFIA HE DESCOBERT LA TEVA

Fa tant de temps que em vaig oblidar de mi, que ara que estic sola em descobreixo.

La solitud és bona o dolenta segons es miri, jo, que en tota la meva vida no he estat mai sola, ara de cop i volta estic sola, i això m’ha portat a fases de depressió, de plorar, de ràbia i d’impotència. És estrany avui en dia trobar a gent de la meva edat que no hagi estat sola, però en conec a alguns i algunes que viuen sols, tant sigui per quedar vidus, separats, divorciats i pocs solters i solteres. Però quasi tots diuen que s’aprèn, es viu, i que un cop t’acostumes a fer el que vulguis ja no vols viure en parella, millor dit que ja no vols rentar la roba a ningú. La gent busca relacions esporàdiques o estables però relacions, i queda llunyà la intenció de fer parella. Si bé, és cert que molts en el fons el que volen es trobar una parella estable, una companyia per la resta dels dies. Però no ens equivoquem a la nostra edat, em refereixo a la meva que ja m’apropo a la cinquantena, cada cop es més difícil trobar a algú amb el que compartir les nostres vides, ja que ens queda llunyà l’ idealització de la joventut, i cada cop estem disposats a cedir menys terreny a l’altre, sobretot els que venim de relacions anteriors, per tant la cosa és posa difícil.

I més quan em reconec una persona bastant ingènua i innocent, que sempre penso que tothom es bona persona, cometo error darrera error, perquè em dono de seguida, confiant, esperant, desitjant, sospirant, tinc ànima de poeta, em veig perduda enmig de llops, i em fa por aquesta manera de viure, però la vida t’ensenya, a cops de foc, a voltes amb desenganys, decepcions i desencisos.

I poc a poc descobreixo la meva geografia, la meva identitat, el meu propi cos i el meu propi jo, per així poder conèixer la teva, i si no és la teva seguiré coneixent-me a mi mateixa que potser és la millor manera de redescobrir-se.

Així que començo a caminar, he fet les maletes, ja tinc direcció, per compartir amb tots vosaltres aquest món salvatge, aquesta jungla en que s’ha convertit la vida, en la que tot val, procuraré això de portar una bona cuirassa per si de cas.

montse pellicer mateu