vas tancar els ulls

i et vas deixar anar

sabent que era a mi a qui em feries

sabent que em perdies,

i no et va importar

era amor el que senties

tal vegada un joc esfereïdor,

em vas anar esmicolant

em volies posar una bena als ulls

fent-me creure que em perdia,

quin mal que fa ser covard

pel qui no vol perdre i ho perd tot

-                             tant poc m’estimaves

-                              que em vas deixar anar

-                                    tant sola, tant trista i ferida

quan has obert els ulls

jo ja havia marxat

-                      ara el dolor m’ha esguerrat l’ànima

-                      m’ha fet davallar fins sota terra

-                     però he marxat

ara queden engrunes d’un passat

per refer el nostre present

montse pellicer mateu

imatge google