que passa quan un s’escolta?

sota sorolls inesperats que ressonen d’altres indrets ?

                   visc la nit escoltant quatre parets i una televisió

                    i no entenc res

resulta tot absurd fins i tot rocambolesc

quan recordo cada paraula, retret i discussió

                   estic sota la llum d’una llum halògena

                   sota la influència de la lluna que s’ha amagat

filosofant sobre projectes de futur i escapades a Nova York

intentant llegir Córtazar i entendre el seu món

                      sense entendre el meu, que poc a poc va canviant

els cotxes resten aparcats al carrer

                     les portes de les cases estan tancades

mentre escric quatre paraules per poder despullar-me

i jaure sobre el llit

                     sobre el matalàs que m’acotxa

dibuixant tantes carícies sobre un mapa que difuminat he guardat

desesperadament busco una solució a conflictes que no existeixen

arribant a la conclusió de que no cal entendre

                    al meu carrer no hi ha soroll

                  i els jardins romanen sols perquè s’han pintat de tardor

dins la meva estança, obro aquella caixa de records que s’han esvaït

em sento com un nàufrag igual que Neruda

                   per primer cop sóc nòmada que viatja d’un costat a l’altre

                   cercant la nova vida per volar

no és senzill emprendre el vol, com un infant palpo cada racó de la meva llar

i em busco, on he estat tant de temps amagada que no em conec encara?

                  

montse pellicer mateu

71015

imatge google