en quin moment de la teva vida vas perdre la humanitat?
          l'essència de ser, a qui vas vendre la teva ànima?
             perquè ja no en tens, ja no et queda res
t'has tornat un caçador de sentiments, un mentider,
          sabent el dolor que provoques i la desesperació
          ets un encantador de serps
però...
saps?
no existeixen les casualitats si les causalitats
ara sé perquè vas aparèixer un dia
      per fer-me veure que realment no totes les persones son bones
       i tot i així,
             jo t'estimo
però amb l'estimació que dóna el ser generós, on no cap l'odi
saps?
       jo puc dir que lo que he viscut ha estat de cor
           tu no pots dir el mateix
i aquest dolor que provoques en les persones, el sentiràs aviat tu,
fins que un dia...
       plorant els teus mals
       ploraràs els que has provocat tu
fins que un dia...
       allunyat dels teus éxits
       sense consol
       dins teu i davant d'un mirall trencat
                                                 et veuràs com no t'has vist mai
                                                 i et rebutjaràs tu mateix
en quin precís moment vas deixar de ser home?
      ningú et pot ajudar
      ni tant sols tu mateix
cauràs i recauràs sempre en el teu parany
      perquè t'has tornat pedra
      i has erigit uns murs massa alts per traspassar-los
ja no tens redempció i tu ho saps,

però amor, res és gratuït, res en aquesta vida
           has mentit tant a tantes persones i a tu mateix
           que de la mentida n'has fet una realitat

res és gratuït, els sentiments no són gratuïts
           l'amor ja ni el reconeixes
i et trobaràs sol, molt sol, quan ja no hi hagin dies i la pluja que has deixat anar
caurà sobre teu
tal vegada així, puguis tornar a ser una persona

si tu vols eixir, serà des del teu propi infern
ara, comencen a caure totes les benes que has anat sembrant
i una a una s'alçarà més forta
              i les veus seran més altes
              i cauràs,
              cauràs
en caiguda lliure fins que no puguis caure més
i recordaràs cada dolor i mentida sortida dels teus llavis
sols així podràs reposar

un silenci s'aixecarà sobre teu
quan et torni a bategar el cor

ara, ja no hi ha dolor, ni odi, ni tant sols rancúnica
sols una tristor immensa
           desitjant que un dia entenguis i et vegis
           però serà massa tard
           perquè ja no et queda temps
           i tot ha queda't dins d'un sac trencat
                       tant trencat com tu

cada llàgrima que has fet vesar, serà la teva
i amb cada una innudaràs rials que t'ofegaran
          i ja no tindràs salvació

ara, sol sota silencis, la meva veu ressonarà damunt la teva
         

montse pellicer mateu
imatge google