ni hi ha pitjor tristor que no tenir l'amor
l'amor retrobat després d'haver viscut intensament
havent perdut tota l'essència
no hi ha pitjor dolor que sentir i no poder tenir
ni sentir la felicitat intensa que porta a la dissort
on han quedat tantes paraules?
i els sentiments emmagatzemats dins l'ànima?
quantes vides haurem de reviure per poder-nos estimar?
amb la incertesa de poder-nos trobar
he caminat temps, i en molts de llocs
he visitat indrets d'arreu del món
recordant que dins l'espiral del temps ens hem perdut
no hi ha pitjor dolor que voler sentir l'oblit
quan ho teníem tot per poder volar lliures
quatre lletres i un destí
i moltes paraules per dir
no hi ha pitjor dolor que deixar perdre'ns
cada nit dins dels somnis no queda res més que la buidor
d'un temps tant malgastat, malbaratat
i mots trencats
no hi ha més dolor que sentir que tot s'acaba
quan no havia començat
viure moltes vides, dins d'un mirall esberlat
no hi ha pitjor dolor del que vol i no pot
del que pot i no vol
montse pellicer mateu
imatge google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada