passen els dies i et trobo a faltar
les nits son insomnes
no puc dir altre cosa, amor
que et trobo a faltar amb tot el que jo sóc
i em dol que un amor com el nostre s'hagi esvaït
des del silenci, des del meu tancament
sols em queda la meva poesia
per descriure el que no puc descriure
tu segurament ja no em trobis a faltar
altres carícies tindràs
altres mirades, un altre cos al teu costat
jo sola, dins la meva cambra, et trobo a faltar
i el silenci és la meva condemna
sols espero, un dia poder oblidar que vaig ser teva
ara, sols sé que et trobo a faltar
avui passejant pels carrers on solíem anar agafats de la mà
he sentit la tristor i desesperança del teu oblit
et trobo a faltar
sabent que m'estimes i t'estimo et trobo a faltar
intentant entendre, comprendre
el que no entenc
però seguiré en silenci intentant escriure versos
i fent de les nits una llarga espera al dia
demà sortirà el sol
però ara, et trobo a faltar
montse pellicer mateu
imatge google
91015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada