dilluns, 5 d’octubre del 2015

he decidit fer un calendari
     marcant cada dia que passa sense saber de tu
               ni tu de mi
he decidit fer una creu en cada quadrat
     i amb el pas dels dies anar oblidant
               matant el dolor
sóc lenta per matar sentiments
      per reaccionar davant del dolor
ara tinc tantes ferides obertes, que sagnen llàgrimes vermelles
      aquelles promeses s'han esvaït
la meva fermesa ha trontollat
      sóc tant fràgil com el cotó
      una ànima que camina cap a la llum
      esperant el seu retorn
he decidit fer un calendari
      escrivint cada dia un vers,
                                     un vers petit
                                                 potser sols un mot
obviant el teu nom
       per trencar el cosmos del teu món
i lliurar-lo a l'univers
                         bufant espelmes blanques
                                 que suraran sobre el mar de la dissort
traçaré un nou atles
           una nova geografia
                    i una nova cal·ligrafia 

ara, i quan passi el temps potser estaré tant sencera com abans
            i sobre la meva pell tornaran a recórrer noves carícies
                       nous tatuatges

potser, i sols potser el temps et donarà la raó
            que no valia la pena

potser, i sols potser el temps em donarà la raó
             la teva feblesa

he decidit fer un calendari per començar a comptar endavant
             sense mirar enrere
                      perquè encara fa massa mal

l’excitació ha donat pas als pensaments
               la solitud pesa,
                              pesa
                              i es fa ressò de mi
però ja no reconec la teva veu
                demanant deixar d'escoltar-la

i els meus llavis ressecs de besos
s'omplen de pluja

quan el temps s'enfosqueixi, ja podré encendre el foc
                 i ja no quedaran nits ni dies plenes de melancolies
                 sols el dolç record de viure "A PERFECT DAY"
                 essent YOU THE ONLY THAT I WANT

i les cançons seguiran sonant, repetint la mateixa lletra
que un dia varem escoltar per fer-les nostres

la vida, és ben puta quan ens deixem arravatar l'amor

més tard, serà massa tard
                  el món segueix girant
                  la vida segueix teixint llaços
esgotant-se el temps d'estada
                  demà serà massa lluny

fins a difuminar-me i difuminar-te


montse pellicer mateu

imatge google



2 comentaris:

  1. massa temps perdut fent un calendari avesat en el records, millor dedicar el temps en agilitzar els nous horitzons que de bona manera, esborren allò que ja no ens convé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó Joan començo a esborrar a poc a poc allò que no convé

      Elimina