divendres, 25 de gener del 2013

EM PREPARO EL LLIT,
EL RECOBREIXO DE ROSES,
PRENC LA COPA
PER TASTAR EL GUST
DE LA RECANÇA
QUE DEIXA L'ENYORANÇA,
DESPRÈS DESFARÉ EL TAST
I M'OMPLIRÉ ELS LLAVIS
AMB EL TACTE
D'UNA BESADA

montse pellicer mateu

dijous, 24 de gener del 2013



L'acústica em desconcentra
em desmorona,
dins de fastuosos camins literaris,
sonen els acords
i transpiro la tendresa
que atrapo,
mentre imagino
segueix sonant el piano
que mai endevino l'autor,
i el meu cos 
s'acaba movent
al compas del teclat.

montse pellicer mateu

dilluns, 14 de gener del 2013

Sento l'aigua sobre la terra
que em xopa,
i agafo les espurnes d'arrels
incrustades en el fang,
el meu cos sent la gelebror
mentre la meva ànima abriga els pensaments,
trasvalsats,
enterrats,
alliberats mentre camino per retrobar-me,
els mots
dormen en el silenci,
i els versos ressonen
una i altre vegada,
per abraçar una quimera......................
montse pellicer mateu



divendres, 11 de gener del 2013








enfosqueix el dia
il·luminat per la lluna
i puc sentir on estas tu,
deixant el meu alè 
dins els vidres que ens separan,
sento la teva veu
mentre em parla,
i les teves mans mentre
em despullen,
sota el cel
acompanyats dels estels
bateigem noves paraules,
i sols el batec del cor
entrellaça les espurnes 
de la nostra pell,
comencem a descubrir-nos
assedegats d'un desig
que no s'apaga,
mentre la nit
encobreix el nostre secret

montse pellicer mateu


dimecres, 9 de gener del 2013





Potser que em desfaci
d'allò que fa nosa,
i comenci a jugar el joc
mentre et sedueixo
sense complexes,
per vibrar
dins l'espiral
d'un orgasme inacabat.
Potser que ara tanqui
la finestra,
i encengui la llum
per acaronar
la pell molla.
Ara apago la incertesa
per caminar
sobre un desig.

montse pellicer mateu

dimarts, 8 de gener del 2013

Miro enrera i intento sentir el mateix que ahir,
i no puc,
miro endavant i desconec el futur
que s'esvaeix, a vegades
difuminant una pinzellada,
deixant un rastre de colors dispersos
sobre una tela de pintor.
I poso entre els meus dits
una espurna de pintura,
per refregar-la dins el meu rostre,
i em somric davant el mirall,
preguntant-me
si un sol reflex ho diu tot.
Mentre nua davant el món
sense res més 
que aquest cos de dona 
que embolica la meva persona,
cada vegada em sento més segura,
per mostrar-me com sóc.
Sense remordiments,
ni vergonyes,
ni convencionalismes,
ni hipocresia,
sols amb la certesa
de que amb les mans 
abraçaré un tros de terra
per assaonar
la meva tendresa.
I embaladida
em seguiré despullant cada dia
fins que no en quedi res
sols les cendres 
que retornen a la terra ferma
on tinc els peus arrelats.


montse pellicer mateu