diumenge, 30 de juny del 2013







Dins la cambra, deso la copa, la rosa, i la vida
dins la cambra d'esquenes a la vida,
claus de la porta i la porta tancada,
dins la casa encerclo els miralls i els miratges,
vesteixo la vida disfresso diades,
arrenco els somnis dins la casa porta tancada
finestra oberta, encenc la llum cada dia

montse pellicer mateu
(miratges)

dimarts, 25 de juny del 2013


ara
quant tot s'apagua
i res no queda,
quan els pensaments
no s'amunteguen,
i sols ara
com si d'un ritual es tractés,
dançaré a la nit desperta
per adormir-la després,
ara
perdona,
ara em trec la roba
i la deso,
amb un desig als llavis

montse pellicer mateu

dilluns, 24 de juny del 2013

batego
al ritme del silenci,
resisteixo
l'encís 
que abraça una solitud,
prenc la copa desada
sobre la taula de l'oblit
i mullo els meus llavis
per recordar aquell vi
que vas deixar dins la meva boca,
mai la solitud
ha estat tant certera
per evocar la llunyania
dels moments dolços
assaborits,

batego
mentre recito,
batego
mentre sento
el record salvatge
de la primavera



montse pellicer mateu




 

 

dimarts, 18 de juny del 2013

fredor intacta
que desgavella els sentits,
serenor que atrapa
i amb la tremolor desesperada
cerco una carícia
que s'acosti per revifar la vida,
suavitat que m'arrosega
i em xucla 
dins l'esvoranc
que em retorna a respirar
l'aire que flueix des d'on ets tu,
apago la llum
per repensar-me,
aquell desig 
que sento quan la mirada
es perd dins el meu cos,
i la pell reposa en silenci
esgarrifada i assedegada
d'una tendresa 
que m'emvolta de vels i paissatges
dibuixats 
dins les entranyes dels meu cos
navego cap a una illa
on surar sense oblit

montse pellicer mateu





diumenge, 16 de juny del 2013



he exhaurit un mot sota la pluja
de sentiments,
he arrelat un sentiment profund
que punyent busca un senyal
per desbocar-se
dins l'absurd que a vegades
son els dies,
i sento el ressó
dels pensaments,
que cauen com les gotes
i ressonen sobre la pell
montse pellicer mateu

diumenge, 2 de juny del 2013

de puntetes a poc a poc
dançant i buscant els teus peus
perqué em duguis més enllà,
de puntetes cerco el teu cos
i m'acosto per sentir-lo
tan aprop com la música,
puc tancar els ulls
i viatjar més enllà d'aquest món

quan els cossos és deixen anar
frenètics,
desitjosos
i assedegats de trobar-se
tant sols al ritme d'una melodia

montse pellicer mateu