et contaré un secret
sentint l’olor de la brisa
del mar
i prenent una copa a recer
de les ones
-
jo sóc aquella fada que et fa somiar
-
que t’ha buscat tota i cent vides enllà
-
jo sóc aquella musa que t’inspira
-
i cada un dels cossos que has estimat
-
jo sóc...
et contaré que no hi ha
dolça melodia sense mi
que jo sóc la teixidora del
teu dol
la pintora dels teus ulls
-
jo sóc la imatge de cada quadre
-
de cada fotografia
sempre he estat jo la que
buscaves
la que en nits salvatges et
parlava i t’estimava
i en les nits solitàries t’adormia
et contaré un secret
-
que tu no vols saber
-
perquè en el fons m’has buscat sempre
sóc jo la que t’ha gastat
els llavis
la que t’ha tret la pell,
la que t’ha portat a l’abisme
i t’ha pujat al cel
-
sóc jo, la teva imatge
-
la que dibuixaves en un mirall
sóc jo la que cada nit
acompanya a la lluna
i dóna llum a les dolces aigües
del mar
-
la llàstima és que mai m’hagis vist
-
ni m’hagis volgut veure-
montse pellicer mateu
imatge internet
fes el que sigui perquè et trobi, és tot el que necessita.
ResponEliminaJa ho he fet tot Joan, ja sap que m' ha trobat que em tenia i no ho ha volgut veure
Elimina