entre núvols la tristor s'escampa

escletxes de llum omplen esvorancs

el cor batega angoixat

és aquesta solitud penitent

que resta tancada endins d'una presó

l'ànima insaciable lluita per sobreviure

la boira no deixa veure el paisatge

un cafè que resta sobre la taula d'engrunes

enmig de l'asfalt de la ciutat neixen flors

el meu jardí ha perdut el seu encant

les persianes s'obren lentament

les cambres buides de desig

quan les persones no es troben

neix un crit d'auxili

quan ningú pot escoltar-lo

però és un matí envoltat de silencis

quan he decidit tancar els ulls a la desesperança

fer les maletes del desamor

i llençar cada pètal de rosa al mar

avui pot començar un nou camí

traçat entre les nits insomnes plenes de somnis

avui m'arriba la brisa per estimar-me

montse pellicer mateu

imatge internet