dins d’aquesta solitud que m’esclafa

a través de les muntanyes

en un mar que no he pogut tornar a mirar,

sento l’onatge que em crida a beure de les seves aigües

dins d’aquesta immensa solitud que m’acompanya

la brisa em remou els sentiments que es recomponen

per mostrar-me un nou camí on res està escrit

no hi ha cap paraula per descriure’m ni descriure

allò que em predisposa a caminar sobre la terra

ja he acomiadat totes les meves pors

i m’empeny el temps que comença a marcar les hores

per esborrar tot allò que ha malmès un camí estroncat

cada somni de cada nit em mostra la realitat de cada dia

tinc la fortalesa que neix de la supervivència

erigint-me novament nova,

ara tinc les claus de cada porta de casa meva

pujant cada esglaó per arribar a una llibertat inesperada

eixint per renàixer desant enrere tot el sofriment del dol

per pujar un cim on de ben segur retrobaré l’ànima

montse pellicer mateu

imatge montse pellicer