demà dibuixaré la frontera entre tu i jo

            aquella que no vols traspassar

vindré a casa teva, sobre el teu llit m’estendré

i et despertaré fen-te aquelles pessigolles que et fan mal

demà desfaré el passat

             perquè picaré la teva porta

em desvestiré per poder sentir-te

llepar la teva pell

absorbint l’olor del teu cos nu, que es desperta

seguiré resseguint els teus ulls, el teu rostre,

per besar els teus llavis xuclant el teu alè,

i tu em miraràs,

possiblement ja estigui tant endins de tu

que hauràs obert els ulls

demà dibuixaré la frontera que vull trencar

             llençant els llençols per veure’t

             i em vegis

             tant salvatge com tu vulguis

             tant fràgil com puc ser

però demà deixa la porta oberta

les finestres també,

perquè no i haurà fred que ens mati

jo vindré encesa

                  tremendament encesa

esperant que t’apaguis amb mi

que amb els teus dits facis filigranes

que amb els teus llavis pintis la meva pell

                 i despertis, desperta sentint el meu pes sobre el teu

no hi ha cossos que es complementin més

demà

vindré, et despertaré i et faré el que vulgui fer

el desig no té perdó

                   la passió és una flama 

montse pellicer mateu

imatge google