no puc sentir aquesta desolació

i m’abraço a una vida que ja no és,

que ha passat i s’ha diluït en el temps

renaixent individualment amb les pors trencades

i crido, i ploro, i no sento cap ressò

i no em buido

perquè he estimat tant intensament que m’he fet mal

ara, agafo cada peça, cada tall, i cada imatge

per cercar aquelles respostes que mai m’arribaran

la vida idíl·lica ha fugit

per caminar sobre pedres plenes d’enyor

montse pellicer mateu

imatge internet