obre’t pas
mentre t’eixugues les
llàgrimes del teu cor
banyant el meu cos,
obre’t pas
dins dels meus
pensaments, i endevina’m
traça una línia
invisible entre tu i jo
per poder traspassar-la
obre’t pas
a través dels teus ulls
i dels meus
calca sobre la meva pell
les empremtes dels teus dits
que sense tocar-me freguen
la meva pell
obre’t pas
que ja no hi hauran
hiverns, de tardors sols dolces primaveres
i el món ja no serà mai
més igual
sols un joc etern entre
dos amants desesperats per estimar-se
montse pellicer mateu
8115
Imtage google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada