sols volia un espai petit
un lloc on les nostres pors morissin
- on la llar de foc ens dones la benvinguda
- on poder veure'ns
- on els nostres fills ens acompanyessin
sols volia un espai d'amor,
i caminar,
caminar amb tu fins al final
no era amor?
- no era suficient
- mai serà prou
ara jo començo a fer un niu
amb el trencadís que ha quedat
un nou món per a mi
on al tancar la porta visqui un nou univers
el meu propi univers,
amb la por encoberta
amb la incertesa de no haver planificat res
i amb la certesa de que serà ell lloc on amagui el cor
sols volia un espai per alliberar-nos
i ser com sols nosaltres sabem ser
ara refaig tota una vida sencera
obro els ulls a l'emoció de sentir-me ser només jo
tant jo
per ser novament una antiga adolescent
montse pellicer mateu
imatge internet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada