he decidit deixar el combat
oblidar cada batalla
deixar d'estimar sabent que no podré
avui m'imposo no picar més pedra
ni copsar murs,
he decidit seguir caminant
i fer de l'enyorança un dolç record
no puc seguir ancorada en un temps
i avançant a contracorrent aniré arrencant flors
desfullaré mil i un pètals
i no ens tornaran
avui em rendeixo a tot allò que jo no haguès volgut
ni he triat tant sols, ho he lluitat
i amb la força d'un terratrèmol tot ha caigut
i jo,
he decidit no lluitar contra tempestes
deixant-me endur on el cor em digui
un dia trobaré un bressol, encara que sigui mentida
ara pactaré una amarga retirada
deixant la meva sort al destí, a la casualitat, o a la causalitat
tot resta sense definir, sense sentit, si és que tot ha tingut sentit
i com una fràgil papallona viatjo jugant amb la meva sort
montse pellicer mateu
imatge internet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada