divendres, 6 de novembre del 2015

avui em rendeixo a mi mateixa
he decidit deixar el combat
oblidar cada batalla
deixar d'estimar sabent que no podré
avui m'imposo no picar més pedra
ni copsar murs,
he decidit seguir caminant


i fer de l'enyorança un dolç record
              no puc seguir ancorada en un temps
                  i avançant a contracorrent aniré arrencant flors
                      desfullaré mil i un pètals
                         i no ens tornaran

avui em rendeixo a tot allò que jo no haguès volgut
             ni he triat tant sols, ho he lluitat
                i amb la força d'un terratrèmol tot ha caigut
                  i jo,
he decidit no lluitar contra tempestes
              deixant-me endur on el cor em digui
                  un dia trobaré un bressol, encara que sigui mentida
                       ara pactaré una amarga retirada
deixant la meva sort al destí, a la casualitat, o a la causalitat
tot resta sense definir, sense sentit, si és que tot ha tingut sentit
i com una fràgil papallona viatjo jugant amb la meva sort

montse pellicer mateu
imatge internet








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada