tens el rostre perdut
qui sap on
la mirada fa temps que no llueix
igual
potser tan fet molt de mal
has sortit de casa i has decidit
treure’t el cor
l’esperit fa temps que està amagat
camines pels carrers buits
somies rostres de petons
has fet molt de mal, és la teva
venjança
però no t’importa, perquè no pots
somiar
i entre frec a frec teixeixes la teva
pròpia mentida
rellisques i jugues al joc de viure
però res és etern
i dins la foscor d’uns ulls que ja no
brillen
en el fons de tot saps que has perdut
la guerra
t’arrossegues entre les trinxeres de
la vida
rendint-te a les trampes que t’has
preparat
aquesta mirada borrosa
a cada instant s’esvaeix com el fum
que s’apaga en un cendrer
la felicitat s’ha reduït a
contemplar-te el melic
fins que arribi el moment de marxar
desant les pors dins un quadre esquinçat
entre la roba que resta sobre una
cadira
la vida no està feta per a covards
que no saben perdre
quan no tenen res a guanyar
montse pellicer mateu
11115
imatge google
la vida està feta per guanyar-la mentre aprenem a saber perdre de tant en tant. Si sabem perdre, aprenem a guanyar.
ResponEliminaexacte, la qüestió es aquesta aprendre a perdre i a guanyar, però hi ha persones que ja han decidit perdre sempre perquè no poden veure el que poden guanyar, a vegades la por ens bloqueja, i n'hi ha que estan molt bloquejats, tant que ja han perdut
EliminaGuanyar i perdre, una dicotomia grapejada. Massa tòpics: winner or loser. Es pot aportar molt més, més riquesa. Pobre, molt pobre, el poema.
Eliminano Eduard, en la vida es guanya o es perd, es així com bé saps, sempre es pot aportar molt més i tant, sap greu que consideris pobre el poema però no sempre plou al gust de tots, és una opinió, gràcies
Elimina