m’has provocat tal dolor
que no s’apaga,
les meves emocions estan trencades
- on estava l’amor?
- si a qui estimes has trepitjat?
mai hagués imaginat que l’amor dolgués
tant
però ara he conegut la buidor de qui no t’estima
sols em queda el record de quan vaig
estimar
i el que estimo,
del que ens varem estimar i donar,
però no marxa,
no s’atura
- quan vas decidir no estimar-me?
i m’esberlo, em desfaig,
i no em retrobo,
és tanta la bogeria que ni el temps em
dona repòs
miro enrere i sols veig la decepció
d’una vida esqueixada
montse pellicer mateu
imatge internet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada