dimecres, 26 d’agost del 2015


espera'm
espera'm que el temps no se'ns esgota
espera'm quan no et quedin forces
perquè cada instant és etern i efímer,
espera'm 
pacientment, lentament, caminant al meu costat,
espera'm
         - perquè no hi ha un sol moment
           en el que el cel es tanca-
                         - perquè és temps d'espera-
                                   - perquè jo espero el moment en que 
                                          el món deixi de girar per deixar-me fluir-
encara que el dolor a voltes et faci defallir
i la teva tristor sigui tant meva
jo,
esperaré,
amb el neguit de poder retrobar un ulls que m'estimin
uns braços que em donin aixopluc
espera'm 
                          - perquè quan surti el sol 
                      i tot sembli inabastable i immesurable
                               jo m'asseuré per veure't arribar
                                      admirant la teva imatge-
encara que sigui llarga o curta l'espera,
i la mort ens atrapi
com un dolç elixir de màgia
                                - espera'm que em beure totes les llàgrimes vesades
                                   i potser tu, t'hauràs begut les teves-
espera'm, 
per traçar un bell camí enmig d'un estel d'aigua
i encara que estripats,
dolguts
i marcats 
tenim les cicatrius tant oxidades que ja no ens fan mal

espera'm, vida,
que jo et vull copsar, encara que l'angoixa de ser
em faci trontollar
                                       - i la buidor d'un present em faci plorar
                                                                                    per omplir-me de futur-
montse pellicer mateu

imatge google












6 comentaris:

  1. diuen que un bon dinar és de bon esperar, suposo que en el sentiment que més ens fa vibrar també. Sempre i quan no es refredi.

    ResponElimina
  2. exacte Joan, però encara que siguin sentiments a vegades les condicions no són adients, ho necessitem reflexionar, si no hi ha espera potser no hi ha amor, l'amor no es refreda, potser si és pot calmar

    ResponElimina
  3. Preciós el poema, com sempre, Montse. Però la cançó d'en Dylan diu tot el contrari. Entre un tret fet i un altre de rebut, sols hi ha una fugida amb la Magdalena. Tot és celèric i res no té espera. Només una esperança de redempció, mentre els gossos lladren, el camí de l'alliberament és llarg i el final s'acosta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tens raó Eduard, la canço parla d'una fugida i parla com dius d'una esperança de redempció, tots els camins són llargs evidentment, i encara que el fnal s'acosta sempre hi ha l'esperança de poder deixar de fugir i poder ser. Totes les fugides comporten l'acceleració dels fets, de les decissions, però no sempre son bones, a vegades tot i la lletra de la cançó cal prendre temps i si estàs tocat de mort també cal repensar-se, per això cal esperar, però si la mort s'acosta cal tenir molt clar com vols morir, en aquest cas es suposa amb la Magadalena.

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina