vas entrar dins la meva vida com l’aire fresc

tot i pressentint que el meu món canviaria

et vaig obrir les portes de casa meva,

el meu cor i l’amistat

i tu vas teixir una xarxa de mentides i enganys

quan deies que m’estimaves

i el que feies era prendre’m tot l’amor,

jo volia creure,

i vaig aclucar els ulls per no veure-hi,

jo volia sentir que no era veritat el que intuïa

ara havent estripat tota la meva vida

m’he vist abocada a la solitud

vas entrar a la meva vida, simplement, sense esperar-te

com un huracà t’ho has emportat tot

i jo he seguit estimant-te

creient que havia de passar

perdonant per la felicitat dels altres

i la meva infelicitat

ara, per fi he descobert que sota uns ulls de llum

existeix l’obscuritat

i has fet del meu dolor un infern tant punyent

que m’omple de ràbia i desconsol,

la tristor ha parat a casa meva,

oblida’m si us plau, oblida tots els moments compartits

ja m’ho has tret tot,

ja tens el que tant volies

sols vull un tros de pau,

plorar fins assecar-me

i pensar que tot ha estat un somni

per caminar sola,

tant sola que la por m’abraça

montse pellicer mateu

 imatge google