què té el silenci que a vegades fa tant de mal?

que va cosint esvorancs enllaçats?

i aquestes nits eternes d'insomni

es succeeixen enmig de sentiments trencats

no hi ha seducció ni la dolçor d'abraçades

           -  coixins entre les cames per abraçar-me

                       i entortolligar-me enmig de plors-

t'estimaré sempre, així tal com ets, sempre

dins d'una eternitat perenne

          - i sempre et donaré aixopluc-

                            -però jo no tinc aixopluc sols un dolor intens-

qué té el silenci que no em puc escoltar?

desesperada de paraules,

em bressola la imatge d'un t'estimo d'ahir

          - i ara sense respostes ni sorolls

                    ploro les paraules que m'he deixat per dir-

                     -tant poc importen les meves carícies

                                                        que t'has deixat anar?-

que té aquest silenci que em fa trontollar

i ja no puc ser ningú?

montse pellicer mateu
imatge google