espera'm
espera'm que el temps
no se'ns esgota
espera'm quan no et
quedin forces
perquè cada instant
és etern i efímer,
espera'm
pacientment,
lentament, caminant al meu costat,
espera'm
- perquè no hi ha un sol moment
en el que el cel es tanca-
- perquè
és temps d'espera-
- perquè jo espero el moment en que
el món deixi de girar per
deixar-me fluir-
encara que el dolor a
voltes et faci defallir
i la teva tristor
sigui tant meva
jo,
esperaré,
amb el neguit de
poder retrobar un ulls que m'estimin
uns braços que em
donin aixopluc
espera'm
- perquè
quan surti el sol
i tot sembli
inabastable i immesurable
jo m'asseuré per veure't arribar
admirant la teva imatge-
encara que sigui
llarga o curta l'espera,
i la mort ens atrapi
com un dolç elixir de
màgia
- espera'm que em beure totes les llàgrimes vesades
i potser tu, t'hauràs begut les teves-
espera'm,
per traçar un bell
camí enmig d'un estel d'aigua
i encara que
estripats,
dolguts
i marcats
tenim les cicatrius
tant oxidades que ja no ens fan mal
espera'm, vida,
que jo et vull
copsar, encara que l'angoixa de ser
em faci trontollar
- i la buidor d'un present em faci
plorar
per omplir-me de futur-
montse pellicer mateu
imatge google
diuen que un bon dinar és de bon esperar, suposo que en el sentiment que més ens fa vibrar també. Sempre i quan no es refredi.
ResponEliminaexacte Joan, però encara que siguin sentiments a vegades les condicions no són adients, ho necessitem reflexionar, si no hi ha espera potser no hi ha amor, l'amor no es refreda, potser si és pot calmar
ResponEliminaPreciós el poema, com sempre, Montse. Però la cançó d'en Dylan diu tot el contrari. Entre un tret fet i un altre de rebut, sols hi ha una fugida amb la Magdalena. Tot és celèric i res no té espera. Només una esperança de redempció, mentre els gossos lladren, el camí de l'alliberament és llarg i el final s'acosta.
ResponEliminaSi tens raó Eduard, la canço parla d'una fugida i parla com dius d'una esperança de redempció, tots els camins són llargs evidentment, i encara que el fnal s'acosta sempre hi ha l'esperança de poder deixar de fugir i poder ser. Totes les fugides comporten l'acceleració dels fets, de les decissions, però no sempre son bones, a vegades tot i la lletra de la cançó cal prendre temps i si estàs tocat de mort també cal repensar-se, per això cal esperar, però si la mort s'acosta cal tenir molt clar com vols morir, en aquest cas es suposa amb la Magadalena.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina