surt el sol i amb ell surto jo agafada de la mà

un error pot sacsejar tota una vida,

i amb el pas del temps anem configurant-nos

en un aprenentatge a cops de foc, a cops de ferro,

mentre el meu cos canvia al pas del temps

la meva ment segueix essent lliure,

revisc cada moment, ofegada per les ones

d'un mar enfurismat que no deixa entrar,

ara surt el sol, però vindran més turmentes

més pluges, i dies grisos sense cap color,

jo, seguiré passant els dies ensabonant-me l'ànima,

deixant néixer la nova pell que la que tinc es gastada,

seguiré idealitzant paisatges eterns

mirant els estels  amb el desig tant encés

que el mirall congelarà la meva mirada

per quan arribi l'hora de marxar,

surt el sol i seguirà sortint entre els núvols

em seguirà acaronant i torrant la pell nua

surt el sol i el mar cada dia és més blau

les onades retornen vells paratges de poemes escrits,

i les veus dels poetes seguiran plorant i eternitzant

el dilema que és la vida i la seva solitud

montse pellicer mateu