quan la covardia ha fet seva la teva vida

poc a poc s’ha obert pas per treure’t tot els que tenies

i sense lluita no hi ha sortida

-                                                          -pas a pas la solitud t’omple la vida-

és més senzill deixar-se morir que sortir a la batalla

surant sobre falses mentides que inventes

-                                                         - i una capa de gel recobreix el teu cor-

                         quants “demàs” et queden quan has deixat les armes?

la nit no et deixa veure el sol

i no hi ha companyia que apagui el teu dolor,

-                                                           -tal vegada no et queden guerres per guanyar

                        perquè sota la bandera blanca t’has rendit per morir-

que inútils els versos dels poetes quan el món s’acaba

i no es poden recitar

montse pelicer mateu

26 agost 2015