marxo,

amb el cap ple de fum

amb la solitud de la desesperació

amb comiats plens de retrets

i amb llàgrimes empassades

ara, sóc fum

em dilueixo

potser caldrà diluir-me,

sóc totalment imperfecte,

fràgil estupidesa,

marxo

per plorar sobre mi mateixa

potser seguiré veient nens en bicicleta

sota els efectes d'espurnes blanques

entre les venes,

somiar és el que vull

i no copsar el dolor ni la tristor

aclucar els ulls

perquè ja no vull mirar

ni escoltar,

sols somiar

montse pellicer mateu

9/08/15

imatge google