l'estiu que varem perdre

entre crits d'independència i ressons d'onades

quan ens varem adonar que ja havia acabat tot

quan el sol ens cremava la pell i nedàvem junts sota les aigües de mar

l'estiu que varem perdre

i varem sentir el dolor de la vida quan esgarrapa i se'n porta un tros d'ànima

quan la tristor en les mirades es va fer insuportable

quan la vaixella trencada no es podia enganxar perquè perdia l'aigua entre escletxes,

l'estiu que varem perdre

amb tot l'amor del món 

i les fotografies d'una vida anaven colpejant contra els nostres cors

l'estiu que varem perdre

varem perdre tot, tot,

i la vida com la coneixíem no tornaria a existir

quan un castell cau desprès d'un bombardeig

quan teníem la lluna als nostres peus

l'estiu que ens varem perdre

amb retrets i interrogants

es va fer massa tard per donar respostes a preguntes llençades a l'aire

l'estiu que ens varem perdre

massa tard per retrobar-nos

quan l'angoixa i les llàgrimes no eren prous per consolar-nos

l'estiu que ens varem perdre i ho varem perdre tot

Montse Pellicer Mateu

imatge google