em reconec necessitada de tu

            -enganxada

                        -addicte,

                              -em reconec totalment rendida-

quan et miro i em mires,

es tanta l’addicció que pateixo abstinència

em reconec que sota l'aixopluc del teu cel

no em calen paraigües,

em reconec que el desig em fa embogir de passió,

i no puc frenar,

però em reconec prou

per saber que totes les addiccions son amargues

que la distància és necessària

que ha passat el temps,

             - em despullo sentint-me totalment admirada

                            davant del teu espill-

és una devoció delirant,

però reconec que son molts els paranys

               -desitjo cada instant viscut

                            i reviure'l-

però reconec la caducitat del temps

                - i ja no hi haurà Nova York

                             ni París-

                 -ni desesperació-

ara si, em poso una bena als ulls per no mirar a l'abisme

però em reconec totalment addicte als meus sentiments

                - i passi el temps que passi reviuran

el moment en que silenciosament ens varem donar- 

però em reconec i sé quan puc superar les addiccions

                      - perquè sóc adicte-

i aquella pols blanca ha marxat sense deixar rastre

montse pellicer mateu

24-08-15