dimarts, 8 de març del 2016

calça’t les sabates del records
entre fragàncies a glops de roselles
 aixeca el vol surant amb ales majestuoses d’àguila imperial
 dins d' un cel massa clar i massa infinit
 on el destí deixa de tenir nom
es difuminen imatges  fetes de boira
i els somnis son tant clars com les teves paraules,
atansa’t amb la subtilesa d’un infant que mama
xucla del meu pit fins a esgotar la última gota d’aliment
sóc l’inici d’una nova vida i el bressol de la calma,
vesteix cada estança amb ombres de seda
on les siluetes fan l’amor fins a morir-se de llum,
i jo que dormia sola t’esperava somiant-te

calça’t les sabates per caminar un llarg viatge
 on no hi ha retorn,
 ni soroll,
ni tempestes,
on sols els valents estimen, i no hi haurà retorn


montse pellicer mateu
imatge internet



5 comentaris:

  1. veig una llum, que vol començar a brillar de nou, sense por i deixant enrrere velles pors. Tant de bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bona nit Joan, si estem deixant enrere velles pors per tornar a ser, una abraçada amic

      Elimina
  2. La poesia es la maxima expressio d'intel-ligencia.

    Felicitats

    ResponElimina
  3. La poesia es la maxima expressio d'intel.ligencia.
    Et felicito.

    ResponElimina